29/4/16

Convergència del Baix Llobregat engega una campanya per explicar el nou hospital a Viladecans



L’Hospital de Viladecans serà més gran i estarà més ben equipat”.

 Nota de Premsa de CDC - Baix Llobregat

El Govern català aposta per un nou hospital 
al Baix Llobregat invertint 55 milions de euros

Convergència Democràtica de Catalunya del Baix Llobregat engega aquest dijous una campanya per a explicar a les entitats municipals i a la gent del carrer el nou hospital a Viladecans, sota el lema: “Tindrem nou hospital!

Aquest nou equipament sanitari suposarà una inversió de 55 milions d’euros per part del Govern de la Generalitat i tindrà una superfície de 27.000 metres quadrats i 152 llits d’hospitalització. Tal com preveu el nou pla funcional de l’equipament sanitari de referència pels municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans.
Segons el calendari d’ampliació i reforma de l’Hospital de Viladecans, la redacció del projecte executiu s’adjudicarà el pròxim mes de setembre i a finals de 2016 s’hauria de licitar l’obra. El termini d’execució està previst en 30 mesos. Això vol dir que el nou hospital de Viladecans seria una realitat durant la primavera-estiu de 2019, sempre i quan el Govern de la Generalitat hagi aprovat els pressupostos d’aquest any.
 


www.laprensamagazine.cat

No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no hi haurà treball



Un molt interessant i reflexiu Article d’Alexandre Figueres a: 
 
Es calcula que en els propers vint anys un 45% dels llocs de treball seran ocupats per robots o mecanismes automatitzats versus el 10% actual. Les prediccions diuen que en pocs anys, bona part de la logística i del transport serà automatitzada o amb drons, que els cambrers, el personal de caixa, els obrers, les feines administratives rutinàries i fins i tot certs treballs d’analistes seran duts a terme per màquines o software avançat. I això anirà “in crescendo”. Molts economistes i sociòlegs ja van predir aquesta situació fa anys. El més rellevant per mi és en Jeremy Rifkin que va iniciar la teoria amb el seu llibre “La fi del treball” l’any 1995 i ha seguit amb “La societat de cost marginal zero” l’any 2014. Més enllà de les referències empíriques que prediuen aquesta situació, aquesta cada cop es fa més evident per a qualsevol ciutadà corrent al seu dia a dia.
Quan el treball humà sigui massivament prescindible, deixarem la tercera revolució industrial per entrar a la quarta. La tercera haurà estat, al meu entendre, l’era industrial més breu de la història. Quan això passi, la generació de riquesa no vindrà determinada per la plusvàlua del treball, ja que no hi haurà “treball”. Hi haurà com ara creació, fabricació i producció, però no “treball”. La riquesa es generarà a partir de la plusvàlua d’inversió tecnològica (a més inversió en tecnologia i maquinària, més riquesa), on l’únic treball vindrà del la investigació i el desenvolupament.

Això trenca tots els esquemes de l’esquerra marxista, que basa tota la seva teoria en la plusvàlua del treball. No importaria que els mitjans de producció estiguessin en mans de l’estat, atès que a menys que s’apostés per la “desindustrialització”, seguiria sense haver-hi una plusvàlua del treball a repartir perquè de fet encara seguiria sense haver-hi treball. Però alerta,també trenca tots els esquemes del liberalisme clàssic, que basa tota la seva teoria en l’equilibri del mercat. Quin mercat, si ja no hi ha sous a negociar, ni compradors que poden comprar-te els béns i serveis? El mercat ja no hi és. Només hi ha la producció tendent a cost zero i la capacitat adquisitiva del comprador tendent també a zero, sense quelcom que serveixi de canalitzador econòmic per equilibrar el mercat, és a dir: els sous per la feina feta.
Però ens trobarem amb una altra paradoxa: si bé la generació de riquesa o dels béns i serveis no dependrà de la mà d’obra, allò que DE DEBÒ genera la circulació monetària i la riquesa sí que dependrà de la capacitat adquisitiva humana: parlo de la venda d’aquests béns i serveis (de res et serveix haver produït mil vehicles si te’ls has de quedar tots i no en vens cap). Com que aquesta revolució tecnològica destruirà per sempre més llocs de treball dels que generarà i la natalitat no està planificada (tema que donaria per un altre article i que potser no seria tant descabellat) és impossible ara per ara adequar la futura massa de treballadors a la demanda real de treball existent.
Aquest nou model productiu pot donar lloc a una crisi econòmica sense precedents a menys que oblidem les teories bàsiques de la dreta i l’esquerra en matèria econòmica ( el socialisme i el liberalisme) i creem uns nous paradigmes socioeconòmics basats en el bé comú i en l’economia col·laborativa, l’auto producció, i el més important de tot: el repartiment de la riquesa en base a una renda mínima universal i incondicional que reparteixi per igual part de la riquesa generada i permeti a la població accedir als béns i serveis creats i a les empreses a poder vendre. Sembla una paradoxa, però les empreses hauran de destinar part dels seus guanys a pagar per poder tenir clients. I no és tant descabellat pensar en impostos estil IRPF aplicats a les màquines i el software: tens tants robots=X euros d’impost? Que el teu software fa la feina de deu treballadors? Doncs paga en proporció a si en tinguessis com a mínim cinc, per exemple. El desenvolupament tecnològic no té límits ni aturador, però la imaginació de les societats per crear taxes i sistemes de finançament tampoc l’hauria de tenir. Sols cal trencar amb els esquemes mentals que tenim actualment preestablerts.
Se sol argumentar com a alternativa a la Renda Bàsica que més valdria garantir una feina a tothom. Es diu això com una forma d’aferrar-se al treball com a centre i canalitzador de l’economia. Això és més factible en un estat socialista, i de fet ja hi ha antecedents històrics en aquest sentit que han demostrat ser un desastre econòmic. Feina? Quina feina? Una fictícia? Paguem a algú per tal que estigui vuit hores assegut en un parc natural veient una muntanya i diem que és, per exemple, el “vigilant del camí”? Cal entendre que una feina és fictícia en tant que ningú pagaria realment per ella si no fos per tenir una “excusa” per a abonar un sou a algú.
És molt millor donar a algú una quantitat econòmica al mes per a que visqui i destini el seu temps a allò que desitgi que crear una feina fictícia. Les feines fictícies ni aporten res a la societat ni dignifiquen el concepte del treball. El temps d’una persona serà més productiu per la societat si el destina a allò que cregui oportú que no si se l’obliga a estar assegut sense fer res fent veure que fa una feina que realment no existeix i que a més aquesta persona no vol fer. Potser el dedicarà a l’art. Potser el dedicarà a l’altruisme. Potser es formarà. Potser buscarà crear nous models de relació social i econòmica per guanyar-se un plus salarial. Potser... Qualsevol “potser” serà millor que obligar-lo a fer veure que treballa.
Tanmateix no hem de perdre el món de vista. Hem d’anar preparant el terreny per a quan això passi. Però fins que aquesta quarta revolució industrial no arribi del tot -i no ho farà de cop, si no pas a pas-,no hem de perdre de vista els abusos laborals que es produeixen arreu del món amb els treballadors assalariats que encara fan que moltes empreses visquin de la plusvàlua del treball (lògic en el capitalisme) i que a més, n’abusen. Ho dic ara que falta poc per l’1 de maig. Que preparar-nos per la batalla de demà no ens faci perdre de vista la batalla d’avui. Perquè al cap i a la fi, són la mateixa guerra.
 

www.laprensamagazine.cat

El Gremi de Restauració de Viladecans presenta la sisena edició de FIRATAPA



El passat dimecres, al centre d’activitats Can Calderón, per part del president del Gremi de Restauració i de la regidora de Comerç i Turisme, va tenir lloc la presentació de la sisena edició de FIRA TAPA, que s’inicia el proper 6 de maig i s’allargarà fins el dia 21.
Aquest any s’ha optat per fer les tapes amb dos ingredients de la comarca con son el tomàquet i la carbassa, així totes les tapes hauran de portar un d’aquest dos productes autòctons.
El preu de la tapa i una beguda, serà de 3 €

Tapa feta amb ‘foie’ d’ànec i compota de carbassa, elaborada pel Restaurant CAL MINGO

Tapa feta amb tomaquets petits de l’horta del Baix damunt un fons de formatge Provolone. Elaborada per restaurant CAL MINGO

Altres activitats gastronòmiques
També, s’organitzen enguany altres activitats gastronòmiques en el marc de la 46º Fira de Sant Isidre, com l’experiència TASTA VILADECANS, que s'exalça al mes de maig quan tenen lloc a la ciutat un grapat d'esdeveniments que giren en torn a la promoció dels productes de la nostra horta i del Parc Agrari, és possible gràcies a la feina que porten a terme Gremi d'Hostaleria i Cooperativa agrícola de Viladecans (pagesos restauradors de la ciutat) al llarg de tot l'any.
- Té inici el proper 6 de maig amb la VI Fira Tapa
- Continua amb les 3es Jornades Professionals del Sector Agroalimentari (10, 11 i  12 de maig)
- La 46a Fira de Sant Isidre (14 i 15 de maig)
- I la Ruta de la Tapa de 7-21 de maig

3res Jornades Professionals del Sector Agroalimentari
Tindran lloc entre la Fira de la Tapa i la Fira de Sant Isidre.


www.laprensamagazine.cat

28/4/16

L'Ajuntament, compromès contra "l'amenaça que suposa el TTIP per a les entitats locals"



L'alcaldessa de Castelldefels, Candela López, va participar el passat 21 d'abril a la Trobada Pan-Europea d'Autoritats locals i Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç organitzada per l'Ajuntament de Barcelona

Es tracta de la primera trobada europea entre responsables municipals contraris a l'aprovació del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP)

L'alcaldessa de Castelldefels, Candela López, va participar el passat 21 d'abril a la Trobada Pan-Europea d'Autoritats locals i Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç, la primera trobada internacional entre dirigents municipals que s'oposen al Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP). Després de declarar ciutat lliure del TTIP a l'octubre, l'equip municipal de Ada Colau va reunir a prop d'un centenar d'alcaldes i regidors de les més de mil ciutats que s'han declarat contràries al TTIP o al CETA (l'acord comercial amb Canadà). Entre elles Castelldefels, que va aprovar el passat 29 d'octubre una moció per declarar la ciutat municipi oposat a l'aplicació del TTIP. La proposta, presentada pels grups municipals de Movem, Castelldefels Sí Pot (CSPOT) i ERC, es va aprovar amb el vot a favor dels grups municipals de Movem, CSPOT, ERC i CiU, l'abstenció del PSC i el vot en contra de PP i C's. Amb l'aprovació d'aquesta moció, el l'Ajuntament de Castelldefels assumia el compromís municipal en contra d'aquest acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Estats Units.
Candela López va explicar que «Castelldefels va formar part de la primera jornada paneuropea d'autoritats locals davant la nova generació de tractats de lliure comerç. L'Ajuntament  manté el seu compromís d'enfortir un front municipal a l'àmbit europeu, per tal de fer-hi front a l'amenaça que suposa per a les entitats locals l'aplicació del TTIP»
Els assistents van acordar un manifest conjunt en què adverteixen que el TTIP «posarà en risc la capacitat de legislar i utilitzar els diners públics» de les autoritats locals. «Hem volgut crear un espai de diàleg europeu entre ajuntaments que faci front al secretisme amb què la Comissió Europea està negociant el TTIP», va afirmar el director de relacions internacionals de l'Ajuntament de Barcelona, Pablo Sánchez.
«Des dels ajuntaments –afegeix l'alcaldessa de Castelldefels- hem d'aconseguir arribar a la ciutadania i explicar en què consisteix aquest tractat per tal d'assolir un major compromís i conscienciació social contra el TTIP».
Encara en procés de negociació, el Tractat Transatlàntic pretén liberalitzar i homogeneïtzar les normes comercials entre els Estats Units i la Unió Europea. Aquest projecte inquieta els ajuntaments del canvi espanyols, com el de Castelldefels, Barcelona o Madrid, no només per la poca transparència amb què està sent negociat, sinó també per les restriccions en l'autonomia de la política municipal que comportaria. La remunicipalització de l'aigua, una contractació pública sostenible o la creació d'un parc d'habitatge social, són algunes de les tasques que resultarien encara més complicades després de la homogeneïtzació de les normes comercials entre els Estats Units i la Unió Europea.
 


www.laprensamagazine.cat