La Gran Via s'anava omplint fins a omplir-se de gom a gom. La calor era
sufocant i la humitat es posava en els cossos dels assistents. Però la gent estava
festiva, convençuda que el que l'havia portat fins a completar una manifestació
de Guinnes estava entrant en la recta final. Independentment dels Tancredos
unionistes i intransigents, d'aquí i d'allà, els més de dos milions
d'assistents (un milió vuit-cents mil manifestants, segons la Guàrdia Urbana i
tan sols mig milió, segons la delegación del Gobierno) han tocat sostre, per
més manifestacions que es convoquin, excepte irresponsabilitat inconcebible. Ni
els malalts ingressats, impossibilitats, nens, residents de difícil
possibilitat de trasllat i altres persones que passen d'assistir com passen
d'anar a votar van a augmentar la llista d'assistents.
No és doncs la qüestió d'assistència si no que la qüestió és de
coneixement. Llevant els imbècils irrecuperables (cert que el nombre és molt
alt), els que saben que està en joc la pervivència de la seva Espanya i els que
tenen por de la seva pròpia la qüestió radica en el coneixement del poble
català i les ganes de posar-ho en pràctica.
Trencant com podien la massa compacta de gent que feia de la celebració
d'una derrota fa tres-cents anys, més d'un centenar de turistes anaven
intentant creuar la Gran Via. La seva cara era de sorpresa, però no en to
negatiu ni de contrarietat, al contrari la majoria dibuixaven un somriure
d'admiració. Segurament tots ells havien estat informats pels seus hotels o
familiars i amics a Barcelona de perquè aquesta gent estàvem allí. Conèixer el
que es cou a Catalunya abans de anatematitzar i enrocar-se en la negació
segurament hagués evitat arribar fins a on estem, ara no hi ha volta enrere.
Vull dir que bona part de polítics, periodistes i empresaris influents de
la resta d'España, haguessin fet molt bé de viure qualsevol de les tres diades
(2012, 2013 i 2014) a Barcelona, acompanyats d'algun amic català. Possiblement
dirien i farien menys ximpleries i la convivència avui seria molts millor.
Deixo de costat els catalans que asseguren que se senten com a estrangers a la
seva pròpia casa, aquests lamentablement no tenen remei. I ells ho saben.
JOAN CAPELL
Periodista
www.laprensamagazine.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario