La normativa de Costes posa en perill 10 clubs
nàutics de platja.
Els dos clubs nàutics de Castelldefels en risc de tancament
El reglament estableix que les instal·lacions costaneres no poden superar
els 300 m2
Una escrupolosa interpretació del Reglament General
de Costes de l’ Estat, sobre instal·lacions destinades a activitats esportives
de caràcter nàutic federat, posa en perill la continuïtat d’un gran nombre
d’instal·lacions esportives del litoral barceloní una vegada que ha caducat la
concessió de què disposaven des de fa més de trenta anys. Uns deu clubs nàutics
no tenen garanties per mantenir l’activitat.
Per adaptar-se a la nova
normativa i renovar la concessió per als pròxims quaranta anys, els clubs
nàutics de platja estan obligats a complir el que determina la legislació
vigent, que en aquest cas estableix l’obligació de no superar els 300 m2,
sense tenir en compte la superfície ocupada per la zona d’avarada, més 300 m²
més de construccions dedicades a l’expedició de menjar, bar, club social... La
majoria superen aquest límit.
Del total de 70 clubs nàutics
federats, 34 es consideren instal·lacions de platja, ja sigui en el domini
públic marítimo-terrestre, ja sigui en àmbits de platja qualificats com
d’adscripció portuària. La resta (36) corresponen a centres ubicats en
instal·lacions portuàries. Una desena d’aquestes instal·lacions, com ja va
passar en primera instància amb el Club Nàutic de Cabrera de Mar, amb 52 anys
d’existència, estan abocades al tancament.
Les entitats que, segons fonts de
la Generalitat, tenen una situació més complexa i poques probabilitats de
sobreviure perquè no compleixen els requisits establerts són les de Calella,
els dos clubs de Castelldefels, el de Torredembarra, el de Cubelles, el de
Vilassar de Mar, el de Cabrera i el de Badalona. Dos més, el de Sant Pol i el
del Masnou, estan en adscripció portuària, de manera que no estan subjectes a
la normativa de Costes. Tots tenen un excés de sostre de difícil
regularització.
Segons Agustí Serra, secretari d’
Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, que abans havia estat director
general d’ Urbanisme, detalla que el futur d’aquestes entitats dependrà de si
l’estratègia per atorgar la concessió suposa adaptar “els metres quadrats a la
singularitat de cada club”, un extrem que la Generalitat negocia amb l’ Estat
per evitar la clausura i la posterior demolició de les instal·lacions
costaneres.
A Serra el sorprèn que “aquesta
problemàtica no es doni a la resta de la costa espanyola” i, per la resposta
que rep del Govern central, pressuposa que “aquestes instal·lacions són pròpies
del litoral català”. La majoria són entitats molt antigues que “han crescut amb
el temps” amb piscines, restaurants i altres dependències. “Ara el problema és
que per poder atorgar les noves concessions s’han de cenyir a la llei”, admet
Serra.
Per la seva part, fonts del
Ministeri per a la Transició Ecològica, com ara s’anomena l’antic Ministeri de
Medi Ambient, insisteixen a recordar que “la Generalitat atorga les
concessions” basant-se en la llei de Costes i que l’ Estat és qui decideix si
és procedent o no demolir la instal·lació. És el cas de la comarca del Maresme,
que des de Madrid considera “d’especial protecció” per l’erosió dels temporals.
Per aquesta raó, estudiarà amb detall cada expedient i “les pròrrogues que
presentin els clubs després de 30 anys de concessió”, amb una renovació que
havien de sol·licitar abans del 31 de juliol del 2018.
Els últims anys, segons el
secretari general, la Generalitat ha estat negociant amb el ministeri. Malgrat
que el Govern disposa des del 2008 de la competència per atorgar concessions,
aquestes concessions només es van negociar parcialment, ja que “som els gestors
i podem atorgar concessions, però l’informe final vinculant el fa el
ministeri”, apunta la Generalitat.
Malgrat el dramatisme de la
situació legal dels clubs nàutics de platja, els serveis jurídics de la
Generalitat veuen un indici d’esperança en la legislació. Els advocats catalans
estimen que, quan s’estableix una instal·lació de 300 metres en un espai
intermedi per cada 150 metres de platja entre si, es podria aplicar certa
permissivitat i acumular fins a 300 m² més d’instal·lacions. “El cas –assenyala
Serra– és que actualment les negociacions estan encallades”.
Llegit a LA VANGUARDIA (Xavi Jurio) 15 gener 2019
www.laprensamagazine.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario