La Defensora del Poble Europeu die que "Les declaracions de la CE sobre la independència són una opinió personal"

Emily O'Reilly recorda que "els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un Estat membre".

La Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, adverteix que "qualsevol declaració dels membres de les institucions comunitàries" sobre la independència de Catalunya només "reflecteix la seva opinió personal i no el posicionament oficial".

En una carta a eurodiputats catalans, el cap de gabinet d'O'Really assegura que "els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un estat membre" i que, per tant, les advertències de Brussel·les que una Catalunya independent quedaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar l'ingrés són només una "opinió personal i no el posicionament oficial de la institució".

La Comissió Europea no farà un dictamen jurídic analitzant les conseqüències d'una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment. Però els seus portaveus avisen sovint que "si una part d'un Estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els Tractats ja no s'aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l'ingrés a la UE". "Aquest és el posicionament que l'executiu comunitari ha mantingut des del 2004, des que el va establir l'aleshores president Romano Prodi ", va insistir en plena campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas, portaveu de Jean-Claude Juncker. La Defensora del Poble Europeu, però, nega que es tracti del "posicionament oficial de la institució" i ho limita a una "opinió personal".

En una carta de resposta a Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (UDC), el cap de gabinet d'O'Reilly, Aidan O'Sullivan, defensa que "qualsevol declaració efectuada per membres de les institucions comunitàries sobre les conseqüències d'una potencial declaració d'independència de Catalunya reflecteix la seva opinió personal i no el posicionament oficial de la institució". Després d'haver-ho "discutit amb els serveis legals" del Defensor del Poble Europeu, recorda que "els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un Estat membre".

Els eurodiputats catalans havien denunciat a la Defensora del Poble Europeu l'escàndol per la suposada manipulació d'una resposta de Juncker sobre Catalunya, a només cinc dies de les eleccions. "Ja sigui un cas d'error humà o algun altre tipus d'interferència al més alt nivell, aquest fet hauria de ser de gran preocupació", havien lamentat. Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús li havien demanat una reunió, també per fer-li arribar les queixes de "desenes de milers de ciutadans catalans que viuen a la UE i que no van poder votar el 27-S" per culpa de la "mala pràctica de l'administració espanyola i la reconeguda manca d'esforç del govern espanyol per resoldre aquest problema".

www.laprensamagazine.cat

Brussel·les viu una sessió en què s'admet el gal·lès i el cors però no el català, vetat per Espanya

A la consellera catalana Joana Agudo, li ha estat denegat dirigir-se 

en català perquè l'Estat español no admet llengües cooficials

El representant permanent del govern davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, ha lamentat avui que a la consellera catalana de CC.OO del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), Joana Agudo, li hagi estat denegat l'ús del català durant la seva intervenció a la sessió plenària celebrada aquest matí a Brussel·les, malgrat haver-ho sol·licitat al secretariat.

Altafaj considera que, "tot i que l'acord administratiu entre el CESE i l'estat espanyol no admet l'ús de llengües cooficials en les plenàries, el cas és especialment injust perquè la seva intervenció ha estat precedida de la del propi president del CESE, Henri Malosse, en cors, i de la del conseller Tom Jones, en gal·lès". La Gran Bretanya admet que es parli en gal·lès, però França no admet el cors.

Altafaj recorda que "la llengua catalana té molts més parlants que no pas el cors i el gal·lès". "Malgrat això, no s'ha permès a la consellera Agudo utilitzar-lo durant la seva presentació", ha afegit Altafaj. Durant la seva intervenció, la consellera Agudo ha protestat en castellà per aquesta prohibició i ha demanat a l'estat espanyol que revisi els acords amb el CESE per tal d'evitar que es perpetuï aquesta discriminació lingüística.

 

www.laprensamagazine.cat

Brussel·les obre la porta a una negociació internacional de la independència de Catalunya, en resposta a una diputada italiana

 Fins ara la CE havia esquivatla qüestió 
al·legant que era

un assumpte intern 

que s'havia de resoldre 

dins d'Espanya

ACN / Brussel·les

Divendres, 31 d'agost del 2012 - 13.25 h

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" de Catalunya "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional". Brussel·les sempre s'havia negat fins ara a parlar obertament de la independència de Catalunya, al·legant que és un assumpte intern espanyol que s'ha de resoldre dins de l'Estat i d'acord amb la legislació espanyola. Barroso obre ara la porta a una negociació internacional a tres bandes en cas d'independència, admetent la dimensió europea del conflicte. L'executiu comunitari adverteix, però, que l'Estat català no seria automàticament membre de la Unió Europea però sí que preveu negociar-ho.

Barroso respon així a una pregunta parlamentària de l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto, que li demana que aclareixi si, en cas d'independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures". "La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional (és a dir, la ciutadania d'un Estat membre de la UE)", assegura el conservador portuguès.

No només negociar amb Madrid

Brussel·les preveu que aquesta qüestió s'haurà de negociar trilateralment, a escala internacional i no només amb Madrid. "En el cas hipotètic d'una secessió d'una part d'un Estat membre, la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional", defensa Barroso. L'Executiu comunitari reconeix d'aquesta manera que "en el cas d'una possible independència els ciutadans continuarien protegits per la legislació internacional", com demana l'eurodiputada Bizzotto en la seva pregunta.

www.laprensamagazine.cat