No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no hi haurà treball

Un molt interessant i reflexiu Article d’Alexandre Figueres a: 

http://www.racocatala.cat/opinio/alexandre-figueres 

 

Es calcula que en els propers vint anys un 45% dels llocs de treball seran ocupats per robots o mecanismes automatitzats versus el 10% actual. Les prediccions diuen que en pocs anys, bona part de la logística i del transport serà automatitzada o amb drons, que els cambrers, el personal de caixa, els obrers, les feines administratives rutinàries i fins i tot certs treballs d’analistes seran duts a terme per màquines o software avançat. I això anirà “in crescendo”. Molts economistes i sociòlegs ja van predir aquesta situació fa anys. El més rellevant per mi és en Jeremy Rifkin que va iniciar la teoria amb el seu llibre “La fi del treball” l’any 1995 i ha seguit amb “La societat de cost marginal zero” l’any 2014. Més enllà de les referències empíriques que prediuen aquesta situació, aquesta cada cop es fa més evident per a qualsevol ciutadà corrent al seu dia a dia.

Quan el treball humà sigui massivament prescindible, deixarem la tercera revolució industrial per entrar a la quarta. La tercera haurà estat, al meu entendre, l’era industrial més breu de la història. Quan això passi, la generació de riquesa no vindrà determinada per la plusvàlua del treball, ja que no hi haurà “treball”. Hi haurà com ara creació, fabricació i producció, però no “treball”. La riquesa es generarà a partir de la plusvàlua d’inversió tecnològica (a més inversió en tecnologia i maquinària, més riquesa), on l’únic treball vindrà del la investigació i el desenvolupament.

Això trenca tots els esquemes de l’esquerra marxista, que basa tota la seva teoria en la plusvàlua del treball. No importaria que els mitjans de producció estiguessin en mans de l’estat, atès que a menys que s’apostés per la “desindustrialització”, seguiria sense haver-hi una plusvàlua del treball a repartir perquè de fet encara seguiria sense haver-hi treball. Però alerta,també trenca tots els esquemes del liberalisme clàssic, que basa tota la seva teoria en l’equilibri del mercat. Quin mercat, si ja no hi ha sous a negociar, ni compradors que poden comprar-te els béns i serveis? El mercat ja no hi és. Només hi ha la producció tendent a cost zero i la capacitat adquisitiva del comprador tendent també a zero, sense quelcom que serveixi de canalitzador econòmic per equilibrar el mercat, és a dir: els sous per la feina feta.

Però ens trobarem amb una altra paradoxa: si bé la generació de riquesa o dels béns i serveis no dependrà de la mà d’obra, allò que DE DEBÒ genera la circulació monetària i la riquesa sí que dependrà de la capacitat adquisitiva humana: parlo de la venda d’aquests béns i serveis (de res et serveix haver produït mil vehicles si te’ls has de quedar tots i no en vens cap). Com que aquesta revolució tecnològica destruirà per sempre més llocs de treball dels que generarà i la natalitat no està planificada (tema que donaria per un altre article i que potser no seria tant descabellat) és impossible ara per ara adequar la futura massa de treballadors a la demanda real de treball existent.

Aquest nou model productiu pot donar lloc a una crisi econòmica sense precedents a menys que oblidem les teories bàsiques de la dreta i l’esquerra en matèria econòmica ( el socialisme i el liberalisme) i creem uns nous paradigmes socioeconòmics basats en el bé comú i en l’economia col·laborativa, l’auto producció, i el més important de tot: el repartiment de la riquesa en base a una renda mínima universal i incondicional que reparteixi per igual part de la riquesa generada i permeti a la població accedir als béns i serveis creats i a les empreses a poder vendre. Sembla una paradoxa, però les empreses hauran de destinar part dels seus guanys a pagar per poder tenir clients. I no és tant descabellat pensar en impostos estil IRPF aplicats a les màquines i el software: tens tants robots=X euros d’impost? Que el teu software fa la feina de deu treballadors? Doncs paga en proporció a si en tinguessis com a mínim cinc, per exemple. El desenvolupament tecnològic no té límits ni aturador, però la imaginació de les societats per crear taxes i sistemes de finançament tampoc l’hauria de tenir. Sols cal trencar amb els esquemes mentals que tenim actualment preestablerts.

Se sol argumentar com a alternativa a la Renda Bàsica que més valdria garantir una feina a tothom. Es diu això com una forma d’aferrar-se al treball com a centre i canalitzador de l’economia. Això és més factible en un estat socialista, i de fet ja hi ha antecedents històrics en aquest sentit que han demostrat ser un desastre econòmic. Feina? Quina feina? Una fictícia? Paguem a algú per tal que estigui vuit hores assegut en un parc natural veient una muntanya i diem que és, per exemple, el “vigilant del camí”? Cal entendre que una feina és fictícia en tant que ningú pagaria realment per ella si no fos per tenir una “excusa” per a abonar un sou a algú.

És molt millor donar a algú una quantitat econòmica al mes per a que visqui i destini el seu temps a allò que desitgi que crear una feina fictícia. Les feines fictícies ni aporten res a la societat ni dignifiquen el concepte del treball. El temps d’una persona serà més productiu per la societat si el destina a allò que cregui oportú que no si se l’obliga a estar assegut sense fer res fent veure que fa una feina que realment no existeix i que a més aquesta persona no vol fer. Potser el dedicarà a l’art. Potser el dedicarà a l’altruisme. Potser es formarà. Potser buscarà crear nous models de relació social i econòmica per guanyar-se un plus salarial. Potser... Qualsevol “potser” serà millor que obligar-lo a fer veure que treballa.

Tanmateix no hem de perdre el món de vista. Hem d’anar preparant el terreny per a quan això passi. Però fins que aquesta quarta revolució industrial no arribi del tot -i no ho farà de cop, si no pas a pas-,no hem de perdre de vista els abusos laborals que es produeixen arreu del món amb els treballadors assalariats que encara fan que moltes empreses visquin de la plusvàlua del treball (lògic en el capitalisme) i que a més, n’abusen. Ho dic ara que falta poc per l’1 de maig. Que preparar-nos per la batalla de demà no ens faci perdre de vista la batalla d’avui. Perquè al cap i a la fi, són la mateixa guerra.

 

www.laprensamagazine.cat

Prou de silencias! Article d'opió, de Carmen Freixa, ver la violencia mascliste

Prou de SILENCIS!

Carmen Freixa

Dimarts 1 de desembre de 2015

Les dones, estem fartes dels minuts de silenci. Les dones estem saturades dels silencis.
Les dones fa anys que no callem davant el terrorisme masclista, encara que aquests dies hi hagi qui sembla haver descobert que el millor és el soroll i no el silenci.
El soroll de les dones del moviment feminista ha estat constant. Una constant que es va convertir en una marea violeta que va inundar Madrid el #7N.
Cada dia alguna dona ha trencat el silenci còmplice de la societat patriarcal i ha denunciat la violència que aquesta societat exerceix contra les dones. Una violència intrínseca que pren centenars de disfresses, que adquireix diferents formes. Des de les religioses fins a les polítiques, passant pels masclismes de cada dia en qualsevol part del món. Masclismes que discriminen, masclismes que promouen la por als espais públics pel fet de ser dones, masclismes que es mostren voraços a les xarxes socials. Masclismes que torturen, que assassinen. Masclismes que converteixen a les dones en éssers comerciables.

I que fa aquesta societat? Practica el silenci. Unes vegades és els silencis oficials d’els qui des del govern i les opcions polítiques haurien de prendre posició contra aquesta xacra social sense titubejos, igual que fan contra altres terrorismes; unes altres, és el silenci dels mitjans quan disfressen el terrorisme masclista amb eufemismes que donen a entendre que les dones tenen el mal gust de morir-se, quan les assassinen, només que per posar en un compromís al mascle que no va poder suportar que ella volgués ser tractada com una ciutadana, no com una súbdita del masclisme.

Silencis que silencien els noms dels terroristes i callen les biografies de les assassinades perquè morin dues vegades. Silencis que amaguen a les assassinades que moren als hospitals. Silencis de les cases d’acolliment. Silencis de viure amagades amb la por engarrotant la vida que no es viu per por de ser trobades. Silencis d’els qui publiquen les falses notícies de grups d’homes que s’autodenominen defensors del mascle i l’únic objectiu del qual és desprestigiar els moviments democràtics de les dones feministes sembrant el dubte en una societat disposada a silenciar-se còmplice. Silencis que amaguen a les dones prostituïdes disfressant-les d’impossibles Prettys Womans per ser assassinades per qualsevol executant del poder del mascle. Silencis que anomenen clients als còmplices de la tracta i locals d’oci adult als prostíbuls. Silencis d’els qui no estimen. Silencis que amaguen les vergonyes d’una societat que es diu democràtica mentre porta en el seu si l’ou de la serp de la violència patriarcal que consent la sagnia del seu futur amb l’assassinat constant de les dones per mantenir la supremacia de la quota masculina. Silencis, sempre silencis.

Des de la marea del #7N les dones anem fent callar els silencis. Volem una societat democràtica que, igual que els països nòrdics, decideixi signar una llei de la Pau per a les Dones. I mentre, fem callar el silenci a l’entrada de tots els Parlaments amb un mur “Memorial de les Víctimes del terrorisme masclista” perquè les consciències es despertin, perquè tothom sàpiga els noms de les dones assassinades. Perquè, finalment, aquesta societat entengui que no es pot anomenar democràcia a un sistema que permet que el 50% de la seva població pateixi violències masclistes pel simple fet d’haver nascut dona.

www.laprensamagazine.cat

Article de l’alcaldesa de Castelldefels en vers l’aturada d’obres del passeig Marítim

El Govern central atura les obres del 

Passeig Marítim per culpa de 4.554 €

Ahir dijous, 26 de novembre, vam rebre a l’Ajuntament de Castelldefels la comunicació oficial del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient segons la qual s’ha decretat la “suspensió temporal parcial” de les obres del Tercer Tram del Passeig Marítim, sense concretar el temps de duració d’aquesta paralització. Segons ens ha documentat el propi Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, un altre òrgan del Govern Central, l’Intervenció General de l’Estat, que depèn directament del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, amb Cristóbal Montoro al capdavant; ha provocat aquesta paralització en l’execució de les obres, perquè no ha acceptat un sobrecost de 4.554,81 €, el que representa un 0,1 % de l’import total que té el pressupost de l’obra, que puja a 2.100.000 €. Com a conseqüència d’aquesta falta d’acord, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha decretat la suspensió dels treballs.

Això és inadmisible. Ens trobem davant d’un cas de greu irresponsabilitat. Hi ha una manca d’entesa entre dos Ministeris del mateix Govern central, i com a conseqüència d’aquesta falta d’acord, els perjudicats de la nova paralització seran la ciutadania i els serveis d’oci i restauració de Castelldefels; que seguiran amb un Passeig Marítim ple de tanques, runes i obres a mig fer. Com a Govern, ahir vam portar una moció d’urgència al Ple municipal en que demanem la represa imminent dels treballs, sobretot tenint en compte que aquesta obra ja porta un retard considerable en la seva execució. Les obres haurien d’estar finalitzades un any després del seu inici, cosa que succeirà el proper 3 de desembre. Aquest termini evidentment no es complirà. La moció va ser aprobada per tots els grups municipals representats al Ple, a excepció dels regidors del Partit Popular, que es van abstenir.

Ens mantindrem ferms com a servidors de la ciutadania de Castelldefels. Defensarem els interessos dels veïns i veïnes de la ciutat davant d’aquest nou bloqueig en l’execució d’una infraestructura vital per Castelldefels. El Govern central no pot deixar en suspens aquests treballs per unes desavinences econòmiques de 4.554,81 € entre el Ministeri de’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Els veïns i restauradors de la zona no poden tornar a passar pel suplici de l’últim estiu, per culpa de la mala planificació en l’execució de les obres.

Candela López Tagliafico

 

www.laprensamagazine.cat

El PP de Castelldefels vota en contra de una moció per que no es suspenguin les obres del passeig Marítim

Article d’opinió

Lluis Soler

Regidor a l’ajuntament de Castelldefels

Sembla a ser que perdem de vista el que realment és el més important i a la meva manera de veure, el més greu del Ple d'ahir. A part de totes les intervencions, de "l'autobrillo", del " tu més" ... el més important i que sembla que algú estigui interessat que perdem de vista és que el Govern de l'Estat, (si, el PP) ha aturat (un cop més) les obres del Pg Marítim. Un any després de donar el vistiplau a unes modificacions del projecte, avui el mateix Ministeri diu que no. I que no ho pagarà. (són 4.554,81€) I per tant, l'empresa que fa la obra ho fa saber a l'Ajuntament (no pas el Ministeri). I recull i plega..... deixant el passeig "potes amunt".

Aquesta és la magnífica gestió del govern anterior del Manuel Reyes. Ja ho vam dir... masses presses per inaugurar i col·locar un monument.... masses presses....

Ja hem patit un estiu molt negatiu sobretot pels comerços de la platja. Tindrem un estiu més així??

Ahir, al ple municipal Movem, PSC, ERC, CSiPot i Convergència vam presentar una moció per demanar a la Ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que es reprenguin immediatament les obres tal com l'article 234 de la Llei de Contractes del Sector Públic li confereix.

I la sorpresa és que el PP de Castelldefels vota en contra de la moció. Perdonin??
És cert que el text de la moció parla de totes les personalitats del PP que han passat pel Pg Marítim a fer-se fotos ( Arias Cañete, Llanos de Luna, Manuel Reyes....)
També és cert que la moció parla de la posada en escena de la "primera pedra"....
Però és que la moció fa un recull cronològic dels fets. Sense més.
Si no els agrada, han d'assumir-ho.

Deixin de banda els interessos electoralistes i de partit i defensin la ciutat de Castelldefels.

Nosaltres, els convergents, hem votat moltes mocions que van en contra de la gestió del govern de la Generalitat. Però entenem que si som regidors de Castelldefels és per defensar Castelldefels.

En fi...

 


www.laprensamagazine.cat

I Kafka tenia raó...

www.laprensamagazine.cat

Amplia entrevista a Ramón Cotarelo: "Tot l'independentisme, també la CUP, està en deute amb Mas"

L'escriptor madrileny, que ha donat suport a la CUP, els pregunta si 

el que volen és que "Mas es clavi un punyal i se sacrifiqui en públic"

per Gemma Aguilera 29 de Setembre 2015 – www.elmon.cat

Ramón Cotarelo (Madrid, 1943) és escriptor, politòleg i sociòleg. Col·laborador d'El Món, ha donat suport a la CUP, però es mostra molt crític amb el posicionament de l'esquerra independentista envers la investidura d'Artur Mas.

- El president de la Generalitat, Artur Mas, haurà d'anar a declarar davant del TSCJ per haver posat les urnes el 9N. El dia de la cita és el 15 d'octubre, dia en què es compleixen 75 anys de l'afusellament del president Companys. La cita a declarar pocs dies abans que es produeixi el debat d'investidura hauria de canviar la postura de la CUP en aquest sentit?
- Absolutament. Per moltes que siguin les objeccions dins del'independentisme de la CUP a la figura d'Artur Mas, ell és una opció, i no trobo gens estrafolari que l'independentisme majoritari proposi Mas com a president. S'ha guanyat el respecte de la gent. I que la CUP em respongui una pregunta: Sense Artur Mas, s'hauria arribat fins aquí? La resposta és no, de cap manera. Tot l'independentisme, també la CUP, tota la gent que ha estat dins del procés empenyent, tenen un deute amb Mas, amb independència del seu passat, de les retallades que hagi fet i fins i tot de si el seu partit té casos de corrupció. S'ha posat al capdavant del procés, l'ha dirigit i s'ho ha jugat tot, també personalment. I imputat i atacat per l'estat, no és raonable demanar el suport per a ell? No és el mínim que es pot fer?

-Tot el suport vol dir que la CUP voti a favor de la seva investidura?

- Sí, el fet que se'l faci anar a declarar obliga la CUP a replantejar-se moltes coses, i ja no dic, que l'acompanyin a la porta del TSJC el dia 15 d'octubre, que em semblaria el més normal i digne. Ara és el moment d'ajornar les batusses internes, perquè l'atac a Mas, els agradi o no, és un atac a Catalunya, a tots els ciutadans.

- La CUP ha mostrat la seva solidaritat, però de moment, no ha pas dit que retiri la seva negativa a donar el vot per a la investidura.

- Mireu, si jo formo part d'un moviment, en aquest cas, l'independentisme, i una de les peces clau, sinó la més, rep un atac tan brutal de l'estat, que ningú no dubti que em tindrà al capdavant de la seva defensa. La CUP ha de ser conscient que l'estat està tractant el procés com una qüestió d'ordre públic, i com a tal, la tracta amb repressió, amenaces i fins i tot presó. Primer cal donar una resposta contundent a l'estat, i després ja veurem. En qualsevol cas, digui el que digui la CUP, Artur Mas ja té un lloc a la història, i merescut. Voler apartar Mas per evitar que segueixi liderant el procés no canviaria el curs de la història, el procés ja duu el seu nom. Insisteixo, tenim un deute amb aquest home, i ara és el moment de pagar-la, defensant-lo com ell ha defensat tots els ciutadans de Catalunya posant les urnes.

- Confia que la CUP canviï el seu posicionament?

- Coneixent la gent de la CUP, penso que reflexionaran, i espero que la reflexió serveixi perquè posin per davant allò important i deixin de banda altres consideracions, com ha fet Artur Mas, que ha dit que el més important és el procés. I jo em pregunto: És que algú de la CUP ha estat capaç de fer res semblant? Prefereixen insistir que cal perseguir Artur Mas fins als confins de la Terra, quan l'estat el vol empresonar? Què més volen, que es clavi un punyal i se sacrifiqui en públic?

- Té la impressió que la CUP no està a l'altura del moment històric?

- El que veig és que la CUP és molt d'alçar el puny i de cridar anticapitalisme, però ara que rep un atac directe de l'estat no acaba de fer la lectura correcta. I em sap greu, perquè si això ha arribat fins aquí i teniu gairebé 2 milions de vots és perquè Artur Mas s'hi ha entestat i ha jugat magistralment. Deixem enrere els 3% per un temps i deixem de pensar que per comptes de mans té tisores, i tinguem en compte que Mas té una projecció internacional que no tindrà cap altre polític del procés. Qualsevol empresa mai no prescindiria d'un actiu així! La CUP és tan i tan pura que prefereix desaprofitar l'experiència i l'impacte exterior de Mas? Votar la investidura no vol dir, ni de lluny, donar suport a tot els seu programa. No veig que hi hagi cap conflicte ideològic en aquest sentit.

- Primer la independència, i després construir el model social?

- La qüestió és assolir la independència, la resta de coses vindran soles. Perquè de moment, no sabem si el programa de Junts pel Sí és de dreta liberal o d'esquerres, per tant, li diria a la CUP: Assegueu-vos a negociar i parleu-ne! I deixeu enrere les velles tàctiques de fer-se el fort abans de seure. El que ens hi juguem és tan fort, i l'atac de l'estat és tan evident, que les altres qüestions han de ser un segon pla.

 


www.laprensamagazine.cat