Mostrando entradas con la etiqueta Economía. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Economía. Mostrar todas las entradas

2/1/17

BBVA i Catalunya Caixa: una fusió que no convenç els clients



Publicat el diumenge 1 de gener a elNacional.cat
Víctor Costa
Foto: Roberto Lázaro / ACN

Ja fa pràcticament 5 mesos que el BBVA i CatalunyaCaixa (CX) van culminar la integració informàtica que havia de conduir l'entitat presidida per Francisco González a fer realitat aquell eslogan que deia "Sumar multiplica". El mateix conseller delegat, Carlos Torres Vila, assegurava que "Catalunya és un territori clau per a BBVA on el banc té un objectiu de lideratge”. Però lluny encara d'això i amb la pressió afegida d'haver invertit aproximadament 1.187 milions en la compra de CX, la situació és força diferent. Darrere el guany d'un 18% i un 38% més de cobertura territorial per als clients de CX i BBVA, respectivament, també hi ha l'anunci del tancament de 400 oficines del conjunt de 1.367 catalanes per solapament de xarxes que correspondran en un 60% a l'entitat catalana i en un 40% al banc basc. O fins i tot, la possibilitat d'un ERO de 1.187 persones (una majoria per prejubilacions i baixes incentivades o voluntàries).
El passat dijous, una cinquantena de treballadors de BBVA CX es concentraven davant l'històric edifici de Caixa Catalunya de la plaça Antoni Maura amb Via Laietana de Barcelona per mostrar el seu rebuig per sis acomiadaments "injustificats per baixa productivitat" i "al marge de la negociació amb el comitè" a Espanya (tres dels quals a Catalunya). Al juny passat es van acomiadar catorze persones més (dues a Catalunya).
Així ho ha confirmat el secretari general de la UGT BBVA Catalunya, Antolín de Clara, que ha explicat a El Nacional que "l'efecte immediat d'aquests acomiadaments és l'atemoriment de la plantilla. Ningú no s'atreveix a plantejar qüestions com la prolongació de jornada". Abans, però, ha desvelat que "planeja la possibilitat d'un ERO malgrat que de moment el banc diu que no té un nombre d'acomiadaments sobre la taula".

 

"Poca informació, moltes cues i els caixers no funcionen"

Oficines, treballadors i també clients. Aquells dels que sovint es diu que tenen la raó o almenys l'última paraula. I quan es tracta de diners, la correcció política es dilueix. "Poca informació, moltes cues i els caixers no funcionen", ha estat una de les queixes generalitzades recollides per El Nacional. "Els sistemes informàtics estan mal integrats i no es comuniquen bé entre ells", ha apuntat un assessor bancari. Un diagnòstic que compartia una clienta d'una oficina de CX de Ronda General Mitre en reiterar que "no s'han traspassat bé les dades" i que, d'un dia per l'altre, li va deixar de funcionar la línia oberta sense cap mena d'avís previ. Pel que fa al dipòsit, li han mantingut les condicions però l'han "fregit a comissions". I no és l'única. 
Des de l'oficina de CX al carrer Berlín, un jove client de 20 anys ha explicat que li han cobrat 40 euros de comissions en només 2 mesos i, malgrat haver-se queixat, els treballadors li han assegurat el següent: "No hi podem fer res. Estem lligats de peus i mans". Ja ha decidit que es canviarà d'entitat bancària. En aquesta mateixa oficina, un pensionista que s'ha estat més de mitja hora al caixer perquè no li funcionava correctament, ha insistit que després de la fusió, cobra la pensió dos o tres dies més tard que abans.  
Per la seva banda, una altra clienta habitual de l'oficina de Còrsega amb Rambla Catalunya ha explicat que només se li va enviar una carta amb el nou número de compte però no se la va informar de "res més". En aquest sentit, ha remarcat també "la poca connexió" entre oficines i dins una mateixa oficina, "tampoc sabien què fer". A tall d'exemple, ha recordat una experiència personal en què volia obtenir el número secret del compte de la seva mare de 91 anys i malgrat que des d'una oficina li deien que "amb l'autorització n'hi havia prou", des de l'altra li demanaven que hi anés el titular del compte. Finalment i després d'algunes visites amb més d'hora i mitja de cua, va valdre l'autorització. "Una treballadora em va reconèixer que estaven poc preparats i que els hi faltava informació", ha afegit.

 

Més testimonis

En aquesta mateixa línia, una altra clienta ha matisat que "són molt correctes però no et solucionen res". La seva explicació? "Manca d'empatia, confiança i informació directa amb el client perquè no el coneixen". Malgrat desconèixer quin era el funcionament del BBVA, tenia la impressió que la fusió implicaria un salt qualitatiu però, de moment, se sent decebuda pel tracte "poc personalitzat". La seva experiència: "A CX tenia un pacte i no em cobraven les transferències, em donaven facilitats en la fluïdesa de líquid i molta atenció personalitzada. Al BBVA, em sento com si molestés perquè sóc un número més". 
"Tens sensació d'abandonament", ha matisat un altre client que com autònom considera que li anava "molt bé" a CX. En aquesta línia, ha explicat a El Nacional que la gestió informàtica és "un desastre absolut", ja que va estar quatre dies sense funcionar i, fins i tot ara, "no acaba d'anar del tot bé". "Vaig rebre un avís previ per canviar d'oficina però no per avisar-me que tancaven oficines", ha afegit just abans d'avançar que es donarà de baixa a partir del gener. Malgrat tot, ha reconegut que les oficines del BBVA "sí que funcionen bé" i és que els seus clients no han notat pràcticament els canvis. Més enllà d'una queixa generalitzada al sector bancari pel tancament d'oficines, dues clientes de la sucursal del banc basc a Travessera de les Corts han apuntat que "tot està igual que abans". 

 

Sumar no sempre multiplica

Malgrat tot, BBVA ja té 2,6 milions de clients i s'ha consolidat a Catalunya amb una quota de mercat del 25%. Precisament per això, Torres Vila considera que la integració "ha aportat un gran coneixement dels clients i del territori, reforçant la proximitat com a eix de relació i ha sumat bons professionals”. Ara bé, en una transició on, a instàncies dels clients, segueix regnant el caos i les queixes, encara queda per definir quina és l'estratègia a Catalunya. "Les fusions s'han de fer per guanyar volum de negoci i, contràriament a això, hi ha hagut bastants problemes operatius amb clients institucionals i particulars", ha assegurat un altre expert en fusions.
Tot plegat, culpa dels models de negocis, de la integració informàtica, de l'estratègia de comunicació amb els clients o, al cap i a la fi, d'una fusió poc encertada? Sumar no sempre multiplica. 

 

www.laprensamagazine.cat

1/8/16

Castelldefels s'integra en la comissió que buscarà solucions a la venda ambulant irregular



El grup de treball -del qual forma part l'Ajuntament de Castelldefels- situa en el mateix pla les actuacions en matèria de seguretat i les respostes socials i laborals per als venedors.
La comissió permanent que les administracions catalanes han constituït per trobar solucions de manera conjunta a la problemàtica derivada de la venda ambulant irregular a la via pública -de la qual forma part l'Ajuntament de Castelldefels- treballarà en dos àmbits: el primer estarà dedicat a abordar la resposta social i laboral per al col·lectiu de venedors il·legals; l'altra se centrarà en les qüestions relacionades amb la seguretat.
Aquesta comissió, que es va trobar ahir per primera vegada, és fruït de la taula interadministrativa que es va constituir el passat 12 de juliol a petició del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, amb un triple objectiu: facilitar la coordinació de les administracions; evitar els desplaçaments dels venedors ambulants en funció de la pressió que es dugui a terme a cada municipi i fer un seguiment de les mesures acordades. A més de l'Ajuntament de Castelldefels –que va estar representat en la reunió d'ahir per l'alcaldessa, Candela López, i el regidor de Salut, Consum i Igualtat, Àlex Company- en formen part els departaments d'Interior i Treball de la Generalitat, la Delegació del Govern a Catalunya; els ajuntaments de Barcelona, Sitges, Salou i Roses i el Port de Barcelona.
Castelldefels s'ha situat en el grup capdavanter de municipis que vol donar un enfocament diferent a la resolució de la problemàtica de la venda ambulant irregular, coneguda popularment com a ‘top manta', centrat fins no fa gaire en les mesures policials. Aquest nova visió, que posa al mateix nivell els aspectes socials que els de seguretat i convivència, va rebre un impuls en el passat ple municipal celebrat el 21 de juliol, amb l'aprovació d'una moció en què, entre altres mesures, suposarà la creació d'una taula de treball i seguiment a nivell municipal en què estaran representades totes les formacions polítiques, els cossos de seguretat i les principals entitats de la ciutat, tant a nivell veïnal com comercial, de restauració i hoteleria, a més d'un representant dels venedors ambulants. La moció manifesta el suport als comerciants de Castelldefels que compleixen amb totes les seves obligacions i la plena disposició a treballar per tal que les administracions garanteixin els seus drets, tot entenent que els venedors ambulants són l'esglaó més dèbil d'un entramat d'economia submergida que es troben en situació d'exclusió social.


www.laprensamagazine.cat

12/7/16

Nace Plataforma Segunda Oportunidad, una entidad que ayuda a cancelar las deudas



Los abogados Ricard Peix y Aina Rovira dirigen la iniciativa, 
orientada principalmente a autónomos y avalistas 
que puedan acogerse a la Ley de Segunda Oportunidad

Ricard Peix, abogado

Los abogados (catalanes) Ricard Peix y Aina Rovira anunciaron la puesta en marcha de Plataforma Segunda Oportunidad, una entidad que tiene como objetivo ayudar tanto a personas físicas como empresas que se encuentran en situación de insolvencia frente a las entidades bancarias, proveedores y organismos públicos, entre otros.
Plataforma Segunda Oportunidad tiene como objetivo, según declaró Ricard Peix, “orientar sobre todo a autónomos y avalistas que se han quedado en una situación de deuda pero que con asesoramiento podrían acogerse a la Ley de Segunda Oportunidad y volver a emprender negocios”.
Plataforma Segunda Oportunidad operará (en todo el territorio español desde Barcelona) y ya ha puesto en marcha la web:   
www.plataformasegundaoportunidad.com para que aquellas personas que necesiten cancelar sus deudas puedan acudir a este nuevo servicio jurídico, del que también forman parte economistas.
Aina Rovira considera que “es importante informar sobre las posibilidades de acogerse a la Ley de Segunda Oportunidad de una forma honesta. No se trata de ofrecer imposibles y engañar al ciudadano con falsas promesas sino realmente ajustarse a los mecanismos dispuestos por la legislación vigente”. Para ello, hay que tener en cuenta elementos como las deudas, las propiedades de cada persona, el régimen matrimonial o el lugar de empadronamiento, entre otros.
Tanto Aina Rovira como Ricard Peix pertenecen al Bufete Peñarroja-Palés de Barcelona. Ambos son letrados especialistas en Derecho Concursal. Peix cuenta con más de veinte años de trayectoria en el tratamiento de casos de insolvencia y considera que “había llegado el momento de aportar algo más que datos y papeles a las personas que se encuentran en situaciones económicas y personales a veces muy duras”. Plataforma Segunda Oportunidad nace, por este motivo, “con una gran carga social y de atención a quien se le pueda prestar ayuda con la ley en la mano. En unos casos se llega a cancelar totalmente la deuda mientras que en otros al menos con la ayuda de la Plataforma la gente reducirá el importe a pagar”, afirma Peix.
Se calcula que en España más de 100.000 familias podrían acogerse a la Ley de Segunda Oportunidad para volver a empezar.


18/4/16

La situació econòmica de l'Ajuntament de Castelldefels «mai no ha estat preocupant»



Les dades d'un estudi posen de manifest que l'estat 
de les arques municipals mai ha estat preocupant 
i que la gestió econòmica dels últims anys no ha influït


Un estudi econòmic i financer extern ha posat en relleu que la situació econòmica de l'Ajuntament de Castelldefels mai ha estat preocupant. L'estudi confirma el diagnòstic que sempre ha tingut la Intervenció municipal, la figura legal encarregada d'auditar els comptes municipals, i desmenteix les afirmacions que la situació econòmica que va heretar l'anterior govern municipal del PP en el 2011 era alarmant.
Aquest estudi, encarregat per l'anterior govern municipal a l'empresa Faura-Casas i que ha estat ara lliurat a l'equip de govern actual, analitza la situació econòmica i financera de l'Ajuntament a 31 de desembre de 2014 i l'estat d'execució del pressupost a 31 de maig de 2015. L'actual equip de govern (format per Movem, PSC, ERC i Castelldefels Sí Pot) ho va portar a debat al Ple celebrat el passat 31 de març, «com a senyal de transparència», segons va explicar en el Ple el regidor d'Hisenda, Antoni Casas.
El regidor va fer referència a un altre estudi, també encarregat per l'anterior govern municipal en 2011, que no va ser debatut en el Ple i del que l'única constància documental que hi ha en els arxius de l'Ajuntament és la factura de l'empresa Euro-Audit pel treball fet. Els resultats d'aquest estudi, no obstant això, van ser publicats i van servir per argumentar que la situació econòmica de l'Ajuntament era dolenta.
L'alcaldessa, Candela López, assenyala que «són informes opacs i poc objectius; amb dades i fent honor a la veritat, hem pogut desmentir els missatges alarmistes i catastrofistes que va difondre en el passat l'últim Govern del PP sobre la suposada mala salut econòmica de l'Ajuntament en 2011».
El regidor Antoni Casas va destacar que s'han pagat 34.700 euros per aquests dos estudis «que no eren necessaris. Es tracta d'una anàlisi de les dades econòmiques de l'Ajuntament, unes dades que són públiques. Per tant, res que no se sabés, ja que es basen gairebé exclusivament en dades que ja estan publicats a la web de l'Ajuntament i fiscalitzades per la Intervenció municipal. En conseqüència, no comprenem aquest malbaratament de diners públics».
Casas afegeix que «si hi hagués hagut alguna dada sospitosa, la Sindicatura de Comptes ja ho hagués fet evident. Els comptes es dipositen en la Sindicatura cada any, i si hi hagués hagut el més mínim indici de delicte ho hauria comunicat al Tribunal de Comptes i des de Madrid s'hagués denunciat l'Ajuntament davant la Justícia».

INFORMACIONS RELACIONADES


www.laprensamagazine.cat