La ciutat de Barcelona estudia tornar a instal·lar urinaris públics

I, a Castelldefels, quan?

L'Ajuntament de Barcelona estudiarà la possibilitat de tornar a instal·lar a la ciutat urinaris públics després de constatar que les denúncies per fer les necessitats fisiològiques al carrer han crescut un 13% en els últims sis mesos i que cada any es gasten 2,2 milions en la neteja d'orins.

El regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans, Joan Puigdollers, ha explicat que es planteja estudiar obrir urinaris públics, que van desaparèixer de la ciutat fa anys, perquè no se'n podia garantir un ús correcte, higiènic i segur, però ha precisat que abans haurà d'estudiar com es garantirà la higiene. O sigui, que garantir la higiene, l'Ajuntament no pot, però multar al pobre malalt del ronyó que no troba un lloc on acudir quan el seu cos ho precisa sí està garantit. I a Castelldefels, quan algún tindrà la santa idea de propasar urinaris públics?

Puigdollers ha matisat que abans de prendre la decisió, el consistori analitzarà el cost i la seva gestió. De moment ha fet una crida als establiments públics perquè facilitin l'accés dels seus lavabos a les persones que ho sol·licitin, encara que no siguin clients del local. El regidor no descarta modificar les ordenances perquè aquest accés lliure sigui obligatori.

Puigdollers considera que l'elevat nombre de persones que orina al carrer està directament relacionat amb l'excés de consum d'alcohol. Clar, malalts no n’hi ha, tots els que pixen son alcohólics. Està clar, qualsevol pot ser regidor…

Segons Puigdollers, en tot l'any 2011, la Guàrdia Urbana ha imposat 5.491 denúncies per orinar i 804 més per escopir. Les multes són de 120 euros per escopir al carrer, 180 per orinar i 240 per defecar. "Són multes que gairebé sempre es cobren en el moment perquè les persones no volen que transcendeixi al seu entorn que els han multat per això", ha explicat el regidor. Bona font recaudatoria, l’acolloniment…

Entre 16 i 22 operaris es dediquen cada dia a Barcelona a la neteja d'orins i ho fan amb 8 vehicles -11 a l'estiu- equipats amb un dispositiu de reg d'aigua a pressió barrejada amb desodorant.

Aquest servei diari de neteja d'orins, que té un cost de 2.192.000 euros, es desplega a Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí, que són els districtes més afectats per aquest comportament incívic, que es produeix majoritàriament de nit i de matinada. A la resta dels districtes, la neteja amb aigua a pressió el fan els serveis de neteja global.

Si netejar els orins de tres dictrictes te un cost de mes de dos millions d’euros, algú s’ho hauria de fer mirar.

Val a dir que si algú té interès a aprofundir en el tema, el bloguer Daniel Aguilar, al seu blog Document Barcelona, fa una crònica dels diferents tipus d'urinaris públics que hi ha hagut a la ciutat de Barcelona al llarg dels anys.

www.laprensamagazine.cat