L’Ajuntament de Castelldefels i
investigadors de la UB
presenten el proper divendres, 18 d’octubre, al Saló de Plens del consistori, un
cèrvid de fa 90.000 anys. La troballa d'aquesta espècie de cèrvid actualment
extingida i de la qual no se'n tenia cap coneixement a la Península Ibèrica
s’ha fet al jaciment de la Cova
del Rinoceront de Castelldefels. L'animal, que pertany a la família del cérvol
actual i s'anomena Haploidoceros mediterraneus, va viure en el Plistocè fa uns
90.000 anys. Fins al moment tan sols s'havien identificat Haploidoceros en dos
jaciments situats al sud-est de França.
El descobriment l'han realitzat els
investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehist riques (SERP) i del
Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la UB , Montserrat Sanz i Joan Daura. L'estudi de les
restes s'ha dut a terme conjuntament amb Jean-Philip Brugal, investigador del
CNRS de la Universitat
d'Aix-Marseille. El SERP, dirigit pel catedràtic Josep M. Fullola, és un grup
de recerca vinculat a la càtedra de Prehist ria del Departament de Prehist ria,
Hist ria Antiga i Arqueologia de la
UB.
L’Haploidoceros mediterraneus es caracteritza
per tenir unes dimensions més petites que el cérvol actual. El més significatiu
d'aquest animal i que el diferencia de la resta de cèrvids són seves banyes:
molt grans, pesades i amb tan sols dues puntes cadascuna.
L’Ajuntament de Castelldefels i
investigadors de la UB
presenten el proper divendres, 18 d’octubre, al Saló de Plens del consistori, un
cèrvid de fa 90.000 anys. La troballa d'aquesta espècie de cèrvid actualment
extingida i de la qual no se'n tenia cap coneixement a la Península Ibèrica
s’ha fet al jaciment de la Cova
del Rinoceront de Castelldefels. L'animal, que pertany a la família del cérvol
actual i s'anomena Haploidoceros mediterraneus, va viure en el Plistocè fa uns
90.000 anys. Fins al moment tan sols s'havien identificat Haploidoceros en dos
jaciments situats al sud-est de França.
El descobriment l'han realitzat els
investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehist riques (SERP) i del
Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la UB , Montserrat Sanz i Joan Daura. L'estudi de les
restes s'ha dut a terme conjuntament amb Jean-Philip Brugal, investigador del
CNRS de la Universitat
d'Aix-Marseille. El SERP, dirigit pel catedràtic Josep M. Fullola, és un grup
de recerca vinculat a la càtedra de Prehist ria del Departament de Prehist ria,
Hist ria Antiga i Arqueologia de la
UB.
L’Haploidoceros mediterraneus es caracteritza
per tenir unes dimensions més petites que el cérvol actual. El més significatiu
d'aquest animal i que el diferencia de la resta de cèrvids són seves banyes:
molt grans, pesades i amb tan sols dues puntes cadascuna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario