Els dos mesos que decidiran la història de Catalunya

El 20 de novembre el Parlament demanarà formalment 

convocar el referèndum, i la tercera setmana de 

desembre aprovarà la pregunta i la data

Per Lluís Bou a El singular digital.cat 

Novembre i desembre seran mesos que decidiran la història de Catalunya. Dos mesos. S'hi prendran per primera vegada decisions importants en el procés sobiranista, de les que significaran deixar enrere una cruïlla i prendre un camí sense marxa enrere. Això només ho pot fer la política, i ho farà el Parlament. Per aquest motiu també vénen dos mesos de pressions dels poders fàctics, d'intoxicacions mediàtiques, de neguit, perquè es prendran decisions que impliquen grans canvis.

El Parlament aprovarà el 20 de novembre, el 20-N, demanar al Congrés dels diputats les competències per convocar un referèndum, seguint el model que s'ha utilitzat a Escòcia. Serà la petició formal, que més tard un grup de diputats haurà de defensar a la cambra baixa espanyola. Els partits que defensen la consulta s'inclinen per fonamentar l'argument en l'article 150.2 de la Constitució, que permet traspassar competències de l'Estat. És el que es va utilitzar per transferir a la Generalitat el control del trànsit, en la primera legislatura de José María Aznar.

El fet que la petició formal de la consulta es faci precisament el mateix dia que va morir el dictador Francisco Franco és una coincidència simbòlica, però de fet és una casualitat perquè per aquell dia està convocat ple del Parlament. Després de la votació de la setmana passada, en la qual el PP i el PSOE van votar una moció d'UPyD contra el dret a decidir dels catalans, amb l'abstènció del PSC, tot indica que la petició catalana té poques possibilitats. Però igualment s'ha de fer el pas, per carregar-se de raons davant la comunitat internacional si finalment s'ha de fer una declaració unilateral d'independència.

En paral·lel, el Parlament tirarà endavant les negociacions sobre la pregunta i la data del referèndum, i la llei de consultes. El contingut de la pregunta centrarà a partir d'ara la discussió a Catalunya, amb la por d'alguns partits com Unió, el PSC i ICV per quedar al bloc unionista si la formulació és molt explícita. Però el fet és que, des d'un punt de vista polític, una pregunta ambigua no resoldria el problema del futur de Catalunya i tampoc no tindria validesa davant la comunitat internacional, segons adverteixen els experts.

Segons la previsió de CiU i ERC, la pregunta i la data, així com la llei de consultes, quedaran aprovades en el ple del 17 al 20 de desembre, just abans de Nadal. Amb això estarà també a punt la via alternativa si el Congrés es nega a cedir a la Generalitat les competències pel referèndum. S'utilitzaria la llei catalana, sempre i quan el govern espanyol la tolerés i no l'enviés al Tribunal Constitucional.

Totes les passes s'aniran fent amb la vista posada en la comunitat internacional, que és qui finalment haurà de decidir el futur de Catalunya si el govern i els partits espanyols tanquen totes les portes. En aquests mesos quedarà definitivament aclarida la posició d'Unió, del PSC i d'ICV, davant la consulta, i també el futur polític de Josep Antoni Duran. El líder d'Unió va posar a finals de desembre com a límit perquè el govern espanyol faci una proposta seriosa de 'tercera via', abans de prendre una decisió personal.

www.laprensamagazine.cat