El suís Henri Dunant
va fundar la Creu Roja el 1863 al contemplar l’estesa de morts que provocaven
les guerres entre França, Àustria-Hongria i Alemanya per l’hegemonia a Europa.
Els valors humanitaris l’inspiraren. En aquell moment, estava lluny de pensar
que alguns dels seus continuadors no estarien a l’alçada.
L’abril passat, el
president de Creu
Roja de Catalunya, Josep Marquès, va anunciar que no es presentaria a la
reelecció per un mandat de quatre anys més. La decisió va causar sorpresa. Creu
Roja està en procés de renovació de tots els seus càrrecs i el cert és que
Marquès no havia donat cap senyal de voler deixar-ho. Més aviat al contrari.
Fins al punt que, quan va rebre una trucada convocant-lo amb urgència a Creu Roja
Espanya a Madrid, va dir a persones del seu entorn: “Volen oferir-me una
vicepresidència “nacional””.
Però va ser just tot
el contrari: a Madrid li van preguntar per alguns aspectes de la seva gestió i
li exigiren que renunciés a un nou mandat, segons ha pogut saber Nació Digital. Tot seguit, un
Marquès aclaparat va anunciar que no continuaria per “motius personals” i per
donar pas a d'altres cares. Què havia passat?
Fa temps que havien
arribat a la seu central de Creu Roja, a Madrid, alguns avisos que alertaven de
certes actuacions de Marquès: un ús particular dels recursos de l’organització,
una suposada disbauxa en l’ús de la targeta corporativa, amiguismes en les
contractacions, excessos en restaurants de luxe, viatges en classe preferent
contravenint la normativa de Creu Roja, que exigeix als seus directius viatjar
en turista…
La decisió de comprar un immoble al carrer Joan d’Àustria amb Almogàvers, de
Barcelona, a tocar de la seu central de l’entitat, també va desfermar moltes
critiques. La dèria de Marquès per aquesta operació ha costat a Creu Roja prop
de nou milions d’euros. Tampoc estava clara la destinació de les dietes que
Marquès cobrava pel fet de pertànyer a diferents entitats com a president de
Creu Roja. Aquest càrrec dóna entrada a institucions com la Fundació Agbar o el
Consorci Hospitalari Integral.
Tot plegat va envoltar la gestió de Marquès amb l’ombra de la sospita. Nació
Digital ha pogut confirmar que una persona que va denunciar l’actitud del
president va ser acomiadat el febrer passat.
El cap de comunicació
de Creu Roja a Catalunya, Òscar Velasco, ha dit que “no ens consta aquesta
situació. Les causes de la renúncia del senyor Marquès que ens consten són les
que ell va manifestar en aquell moment, de tipus personal”. Nació Digital ha
intentat posar-se en contacte amb Marquès de forma repetida els darrers dies,
sense aconseguir-ho en el moment de tancar aquesta informació.
Una organització humanitària
esquitxada per Bankia
La situació a Creu
Roja de Catalunya no s'entén sense tenir en compte qui havia de “vigilar”.
L'entitat disposa d'una estructura molt centralitzada en què la direcció estatal
preserva el seu control amb mà de ferro sobre les organitzacions
“autonòmiques”.
El març passat,
després de 21 anys de mandat, el president de la Creu Roja espanyola, Juan
Manuel Suárez del Toro, va renunciar a aspirar a un nou mandat. Membre del consell
d’administració de Bankia, Suárez del Toro havia estat imputat per l’ensulsiada
de l’entitat financera. Malgrat això, que va generar certa pressió sobre ell
perquè abandonés Creu Roja, Suárez del Toro va mantenir-se en el càrrec fins
que ja li va ser impossible.
Marquès, per la seva banda, duia set anys al capdavant de la Creu Roja de
Catalunya. La seva particular manera de gestionar l’entitat humanitària era
coneguda des de feia fa temps, però no havia incomodat gaire al conseller de
Bankia.
Només un mes després
de l’elecció de Javier Senent com a nou cap de l’organització estatal, el
president de la Creu Roja de Catalunya va ser convidat a abandonar el seu
càrrec. L’actual president de Creu Roja de Catalunya és Antoni Aguilera,
un històric de la casa i de qui es parla amb respecte dins de l'entitat. La
realitat de la Creu Roja és la de milers de socis, voluntaris i treballadors
que duen a terme una tasca admirable. Però l’organització humanitària també
porta la seva creu.
L’abril passat, el
president de Creu
Roja de Catalunya, Josep Marquès, va anunciar que no es presentaria a la
reelecció per un mandat de quatre anys més. La decisió va causar sorpresa. Creu
Roja està en procés de renovació de tots els seus càrrecs i el cert és que
Marquès no havia donat cap senyal de voler deixar-ho. Més aviat al contrari.
Fins al punt que, quan va rebre una trucada convocant-lo amb urgència a Creu Roja
Espanya a Madrid, va dir a persones del seu entorn: “Volen oferir-me una
vicepresidència “nacional””.La decisió de comprar un immoble al carrer Joan d’Àustria amb Almogàvers, de Barcelona, a tocar de la seu central de l’entitat, també va desfermar moltes critiques. La dèria de Marquès per aquesta operació ha costat a Creu Roja prop de nou milions d’euros. Tampoc estava clara la destinació de les dietes que Marquès cobrava pel fet de pertànyer a diferents entitats com a president de Creu Roja. Aquest càrrec dóna entrada a institucions com la Fundació Agbar o el Consorci Hospitalari Integral.
Tot plegat va envoltar la gestió de Marquès amb l’ombra de la sospita. Nació Digital ha pogut confirmar que una persona que va denunciar l’actitud del president va ser acomiadat el febrer passat.
Marquès, per la seva banda, duia set anys al capdavant de la Creu Roja de Catalunya. La seva particular manera de gestionar l’entitat humanitària era coneguda des de feia fa temps, però no havia incomodat gaire al conseller de Bankia.
www.laprensamagazine.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario