Entrevista a ÁNGEL SALA, director del FESTIVAL DE SITGES

"El cinema fantàstic és una 

mena d'exorcisme per la crisi"

La 44a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Festival de Sitges, comença aquest dijous amb 5000 entrades venudes més respecte l'any passat. El director del festival, Ángel Sala, ens parla del públic fidel, de la bona salut del cinema fantàstic -sobretot el català- i de com el gènere dóna coratge a l'espectador per superar els problemes quotidians. Amb la investigació per 'A serbian film' encara en marxa, Sala assegura que el de Sitges no és un festival provocador i que no vol molestar a ningú. La pel·lícula inaugural és Eva, una de les apostes del cinema català d'aquest any.

per David Canto

publicada a:

www.elsingulardigital.cat 

Inaugureu el festival amb 'Eva' i passeu 'Mientras duermes', que han passat per altres festivals. En quin moment està el cinema fantàstic català?

Jo crec que en aquests moments és líder en la producció a Europa i fins i tot més enllà. Tothom parla -aquest any que he estat a Estats Units- de la potència i la fertilitat del cinema de gènere en aquest país. Ja m'agradaria en altres nacionalitats veure en un any tres pel·lícules de la qualitat -i probablement de l'èxit- d'Eva, Mientras duermes o Emergo.

Què destacaria d'aquestes pel·lícules?

Dintre del panorama són originals, molt arriscades tècnicament i artística però també molt comercials. Estan molt directament vinculades al públic. D'Eva destacaria la barreja intel·ligent d'elements de ciència-ficció amb drama i la seva capacitat d'implicar el públic en la història. Atrapa a qualsevol tipus d'espectador, no només al de ciència-ficció, per molt que part dels protagonistes siguin robots. En el cas de Mientras duermes també és una pel·lícula de misteri i de terror sense cap tipus d'excés, per a tot tipus de públic.

I Emergo?
Aquesta arriba en un moment molt adequat, després del fenomen de les pel·lícules d'experiències paranormals estan de moda, a la gent li interessa molt el tema. He vist molt cinema de terror i veient una còpia sense acabar em va produir dos ensurts molt forts. També la pot veure tothom. Però potser aquella nit no dormi molt tranquil, a casa.

Quina part de culpa té el Festival de Sitges en aquest èxit del cinema català?
La gent que està fent cinema fantàstic s'ha format al Festival de Sitges. Abans de ser director, jo havia coincidit a les cues de les pel·lícules per exemple amb Jaume Balagueró. I gent que cobria com a periodista el festival, com Daniel Monzón, també han acabat fent pel·lícules de gènere. A JA Bayona l'he vist al festival presentant curtmetratges a diverses seccions i al final arriben amb un llargmetratge. Sitges, les escoles de cinema d'aquest país, el suport de les institucions, un públic molt fidel i l'existència d'una televisió nacional molt potent com TV3, tot això ha fet una generació de gent que està molt preparada.

La polèmica amb A serbian film els ha condicionat, a l'hora de fer la selecció?
No. Hem continuat fent el treball de sempre, molt acurat. Potser hem vist molt més les pel·lícules, per la meva part. No som un festival provocador, i no volem molestar a ningú ni crear polèmiques. Ara la tendència del cinema de terror és precisament abandonar els excessos: si s'analitza la moda és una pel·lícula més continguda com Insidious que no pas el gore de la saga Saw. Hi ha pel·lícules fortes, evidentment. I fins i tot pel·lícules com The Thing, una superproducció d'Universal, té moments gore.

A banda del cinema asiàtic, que té secció pròpia, de quines nacionalitats hem d'estar pendent?

El cinema europeu està molt consolidat. Es fa molt bon cinema fantàstic a Alemanya, a Anglaterra, a França. Als països de l'est ara comença a haver una tendència que crec que esclatarà en els propers anys. Però jo destacaria el cinema llatino-americà com una de les forces més clares de potència en el cinema fantàstic. Un cinema molt relacionat en general amb temàtiques realistes o socials i que ara, amb la millores econòmiques i socials a molts països, han traspassat la denúncia social i ja pensen en fer pel·lícules fantàstiques.

El fantàstic es troba en un bon moment al món, doncs?

Estem en l'edat d'or. Hi ha molta producció: hem hagut de deixar 15 o 20 pel·lícules que podrien haver estat perfectament a la secció oficial. I a banda de Llatino-Amèrica, arriba cinema d'altres països com Marroc, que aquest any presenta una pel·lícula a competició. El panorama és espectacular, com diuen els premis, els festivals i la taquilla a tot el món.

I per què creu que ara s'aposta tant pel fantàstic?

És un cinema que interessa al públic i perquè s'ha vist que es pot fer cinema fantàstic sense un gran pressupost i amb resultats espectaculars. A Hollywood, per exemple, han funcionat molt bé Monstruoso, Distrito 9 o Moon.

Tot plegat facilitarà que les pel·lícules de festivals com Sitges arriben als cinemes comercials?

Arribar a la cartellera és complicat. Sí que projectem pel·lícules que arribaran als cinemes i intentem facilitar que les distribuïdores les triïn. Però jo crec que hem de començar a parlar de nous sistemes de difusió del cinema, com les plataformes de descàrrega legal per internet o el cinema a la carta.

Les que sí que arriben normalment són les dels EUA. L'acord amb les 'majors' ha ajudat al Festival?

Absolutament. Tot i que tenim una vocació de primar el cinema independent, el cinema més difícil d'arribar a les sales, qualsevol festival -com passa a Cannes, Venècia o Sant Sebastià- necessita el cinema de Hollywood, que atrau a molta gent. I les multinacionals ja no només interessen pels seus productes, sinó perquè són distribuïdores molt potents de cinema independent. Una relació bona amb les 'majors' forma part de la normalitat i és vital per un festival com Sitges.

A Sitges hi ha contrastos: des d'una marxa de zombis fins a un esdeve-niment per als fans de Crepúsculo. Quin és el perfil de l'espectador?

És un espectador molt jove. Només cal passar per les cues de les pel·lícules i veure la mitjana d'edat. Però volem que el festival sigui per a totes les edats. I crec que ho aconseguim amb l'estructuració en seccions i en horaris. Cal buscar el públic objectiu com es fa a la televisió. En un passi com el de Melancholia de Lars Von Trier hi haurà un espectador molt diferent, més adult, als que vindran a veure Attack the block.

I cada any més espectadors. La venda anticipada està funcionant molt bé.

Sí, aquest any ja hem venut 5000 entrades més respecte l'any passat. En un temps de crisi és una bona notícia.

I quina relació hi ha entre la crisi i el fantàstic?

S'ha parlat en molts moments de la relació dels temps de crisi amb la proliferació de la literatura o el cinema de terror i ciència-ficció. L'actual és un tipus de crisi molt avorrida. Es repeteixen les mateixes notícies, que són poc interessants, molt planes i normalment en un llenguatge que la majoria de la gent no entén, amb variables absolutament estranyes que afecten la teva vida però no les entens. La gent escapa dels problemes quotidians. De vegades per veure problemes molt més terrorífics com la fi del món o monstres que venen de l'espai exterior, i com els personatges troben una solució. Això és una mena d'exorcisme. Surten del cinema pensant que les coses no estan tan malament i pensant que hi ha solució, amb l'esforç i la valentia. I això dóna una mica de coratge, tot i que ho hagin passat malament.

Llegiu-la al seu lloc d'origen: www.elsingulardigital.cat 

www.laprensamagazine.cat