L'únic camí cap a la veritat! (A Can Barça)

Article de Santiago Salvat

a El 9 Esportiu

Des de fa un temps, el món barcelonista està immers en un diàleg constant al voltant del joc del Barça, Messi, l'entrada dels més petits al camp, els pobres resultats del Barça B, la renovació de Zubizarreta i l'estat físic del primer equip. No deixa de sorprendre que sigui la directiva la principal promotora o motivadora d'alguns d'aquests debats amb les seves decisions i amb el tancament incomprensible en termes de comunicació i transparència.

Entenc que practicar la transparència no és fàcil perquè comporta molts problemes i moltes vegades pot generar conflictes amb tercers. Però no oblidem que tenir responsabilitats en qualsevol lloc i, no cal dir que al Barça, comporta el deure de ser clars, demostrar tot el que es fa i com i, sobretot, no deixar de dir coses o donar respostes tant a periodistes com a socis.

Per exemple, el cas del director de seguretat. Com és possible que d'un dia per l'altre s'acomiadi el màxim responsable de la seguretat del Barça, que feia molts anys que hi era i que coneixia a la perfecció tot sobre el Barça i el primer equip? A més això es va fer just abans d'anar a una zona d'alt risc (Israel i Palestina). Sembla una mica arriscat i és una decisió que només s'entendria si aquest senyor hagués fet alguna cosa molt dolenta contra el club. Què ha passat? El club no ha donat explicacions clares i el primer equip va tenir certs problemes a la zona que, gràcies a la policia local, es van controlar. A més, el nou responsable resulta que no pot viatjar amb l'equip per un problema de passaport (per dir-ho així). Molts socis i barcelonistes s'han assabentat d'això fa poc i gràcies a la labor d'investigació dels periodistes.

El tema Messi és un altre exemple de la poca comunicació real, concreta i necessària que hauria de practicar el club. Sense entrar en si es veia o no, alguns ja havíem avisat que alguna cosa passava i ningú del club va donar cap altra resposta a banda de dir que Messi és un crac (això ja ho sabíem) i que no sempre podia jugar bé (això també ho sabíem). Senyors, fa temps que es veia que no estava fi per un tema físic, amb algun petit avís o ensurt. Ningú posava en dubte (potser des de Madrid sí perquè és el que volen) la qualitat i les ganes del millor jugador del món, simplement ens preocupava, perquè aquest jugador és patrimoni del club i el soci i ens l'estimem. Ara resulta que els serveis mèdics decideixen no donar informació, cosa per desgràcia massa habitual al club. Crec que en el tema Messi ens ha faltat molta informació, ja sigui perquè tenien por del risc (malament) o per desconeixement (encara pitjor).

Ara recordo la foto i l'explicació d'un diari esportiu al voltant d'una conversa pujada de to entre el president i el responsable de comunicació a Milà. Potser el senyor Rosell s'ha adonat d'aquest problema i està intentant posar fil a l'agulla... tot i que no n'estic gaire convençut. Crec que la transparència és un dret del soci i una obligació per a qualsevol responsable del club. Torno a repetir el que vaig dir durant les últimes eleccions:“ No es pot fer el que no es pot dir” i ara afegiria “Comunicar és el camí de la claredat i la desaparició de les especulacions (com les que estic llegint i sentint al voltant de Messi)”.

www.laprensamagazine.cat