31/12/13

Ja se’n va el 13… Posem la nostra esperança (no de nom, de fet) en el 14. De moment, ja ens hem estrenat en la Grossa…


El número 03473 és el primer premi de la Grossa de Cap d'Any.
S'ha venut a l'Esclat de Lliçà d'Amunt, i només se n'han venut 30 butlletes. Cada butlleta està premiada amb 100.000 euros.
El segon és el número 77879, venut a l'Escala i a Tarragona.
El tercer premi ha estat el 88297, venut a Cardona i al Gremi de Llibreters de Barcelona.

A tot i a totes, una molt saludable sortida d’any i que duri fins el 31 de desembre de 2014. Llavors renovarem els vots!


Mentrestant que l’any ens sigui lleu, companys i companyes!

www.laprensamagazine.cat

30/12/13

¿Otro escándalo? ¡Y van...! La esposa del presidente del Congreso movió millones en negro con un banco de su familia que acabó intervenido

Ni ponemos ni quitamos una sola coma, tal y como lo publica www.eldiario.es lo reproducimos; el lector decide la interpretación que le da a lo transcrito.

Blanca de la Mata, esposa de Jesús Posada, manejó 180 millones de pesetas en dinero negro en 1988 a través de unos pagarés diseñados para esquivar a Hacienda. Al cambio actual, descontada la inflación, equivalen a 2,5 millones de euros
La familia política de la tercera autoridad del Estado gestionó a finales de los ochenta cientos de millones en efectivo mediante un banco del que eran accionistas: Eurocapital. Quebró en 1991, fue intervenido por el Banco de España y en él se descubrió una multimillonaria caja negra
Jesús Posada confirmó en un primer momento a eldiario.es que su esposa había regularizado con Hacienda esos millones, pero después lo ha negado

Cheques al portador llenos de ceros. Dinero negro. Un banco con contabilidad en B que acabó quebrado, que tuvo que ser intervenido y que dejó un agujero de 17.000 millones de pesetas. Y en medio de toda esta trama, una familia aristócrata y multimillonaria con fuertes conexiones con la política: los De la Mata y Pobes, dueños de una de las principales distribuidoras de bebidas alcohólicas de España.
La redacción de eldiario.es ha podido acceder a una relevante documentación inédita que demuestra la implicación de Blanca de la Mata y Pobes –la esposa del hoy presidente del Congreso, Jesús Posada–, su madre y sus hermanos en el manejo sistemático de dinero negro y en uno de los mayores escándalos financieros de esa época: el caso Eurocapital.
España, 1988. La conciencia fiscal es escasa entre los más ricos. Las grandes fortunas del país acuden de forma masiva a un refugio para el dinero negro ideado por el propio Gobierno, de la mano del socialista Miguel Boyer, que prefiere que al menos el capital no huya del país. Es una suerte de paraíso fiscal sin salir de casa: unos pagarés del Tesoro opacos para el fisco, que no tenían retención, que no pagaban impuestos, que apenas generaban rentabilidad y que solo servían para mantener el dinero a mano, sin tener que guardarlo en el colchón o fuera de España. El Estado vendía esos títulos y no hacía preguntas sobre el origen del dinero.
Entre los millonarios que se benefician de estos pagarés se encuentra Blanca de la Mata y Pobes, la esposa de Jesús Posada, que usó este escondite fiscal de manera sistemática y continuada para evitar el pago de impuestos durante el final de la década de los ochenta, según demuestra la documentación a la que ha accedido eldiario.es.
La mujer de la hoy tercera autoridad del Estado es hija de Hilario Pobes, marqués de Vargas, un título que ha heredado su hermano Pelayo. Entre otras empresas, la familia es dueña de una importante bodega de vino y de una de las mayores distribuidoras de bebidas alcohólicas de España: Varma SA. Tras la muerte del padre, en 1976, Blanca y sus hermanos tomaron las riendas del grupo. Según la documentación a la que ha tenido acceso eldiario.es, toda la familia utilizó de forma constante y sistemática estos opacos pagarés del Tesoro para esconder grandes sumas en efectivo que, aparentemente, salían de las cuentas de la empresa familiar.
Ingreso en efectivo de 31 millones de pesetas por parte de la mujer de Jesús Posada
Blanca de la Mata no solo recurría a este refugio para el dinero negro a través de Varma SA, una empresa que dirigía como miembro del consejo de administración. También lo hacía a título individual, comprando estos pagarés en un momento, 1988, en el que su marido, Jesús Posada, era el consejero de Fomento en la Junta de Castilla y León bajo las órdenes de José María Aznar; al año siguiente le sustituiría como presidente autonómico cuando Aznar fue designado por Manuel Fraga como nuevo líder de la derecha española.
Todas las operaciones de Blanca de la Mata y sus hermanos se hacían a través de una sociedad de inversión: Eurocapital. Durante 1988, la esposa de Posada llegó a pedir a esta firma que invirtiera alrededor de 188 millones de pesetas en estos pagarés opacos. Al cambio actual, una vez tenida en cuenta la inflación, la cifra equivaldría a 2,5 millones de euros. 
La bancarrota de Eurocapital
En 1991, esta sociedad de inversión protagonizó uno de los mayores escándalos financieros de la época al quebrar ella y su filial, el Banco Europeo de Finanzas. El "chiringuito financiero" –como lo definieron en esos años– fue intervenido por el Banco de España, que descubrió una contabilidad B con una caja negra por valor de 5.000 millones de pesetas. Una vez saneado, el banco fue vendido por una peseta a Unicaja.
Las operaciones con dinero negro en pagarés de Blanca de la Mata en 1988
En los años previos a la quiebra, esta entidad financiera tenía a los Mata y Pobes entre sus principales accionistas: eran dueños de un 20% del banco. El cuñado de Posada, José Manuel de la Mata, se sentaba en su consejo de administración. Toda la familia a título individual y las distintas empresas del grupo Varma SA utilizaban a Eurocapital para canalizar el dinero negro en estos pagarés del Tesoro. Tras la quiebra, el Banco de España inhabilitó al cuñado del presidente del Congreso con tres años sin poder ejercer ningún cargo en una entidad financiera y le condenó a pagar una multa de un millón de pesetas.
Jesús Posada reconoció a la redacción de eldiario.es que su mujer, con la que está casado en régimen de separación de bienes, se había acogido a una regularización fiscal posterior para normalizar la situación. Así lo señaló en el transcurso de una reunión con la redacción de eldiario.es celebrada el 4 de abril en Madrid, en la cafetería de un hotel cercano al Congreso de los Diputados. Posada insinuó que nunca le gustó el escarceo financiero de su familia política: "Me alegré de que dejaran ese tipo de inversiones y se dedicaran solo a su negocio de importación de bebidas, que es lo que mejor saben hacer".
Pocas horas después, el presidente del Congreso cambió de versión y, a través de un portavoz oficial, corrigió telefónicamente su primera explicación para matizar que todos los fondos de su familia política procedían de "dinero en A" y que nunca hubo regularización fiscal alguna.
Sin embargo, los clientes de Eurocapital sí regularizaron su situación con Hacienda, según relatan las hemerotecas de la época. De forma general, y sin relación con esta firma de inversión, las fortunas que invirtieron en este tipo de pagarés se acogieron a la amnistía fiscal de 1991, ideada por Carlos Solchaga para poner fin a esta práctica.


Uno de los cheques a nombre de Blanca de la Mata
Según la documentación a la que ha tenido acceso eldiario.es, Blanca de la Mata, sus hermanos y su madre manejaron sorprendentes cantidades de dinero en efectivo o en cheques al portador durante esos años, entre 1988 y 1991. Llama especialmente la atención un cheque nominativo por valor de 153 millones de pesetas que recibió la esposa del dirigente conservador a cargo de las cuentas de Varma SA y que, según los certificados de Eurocapital, se invirtió de forma íntegra en estos opacos pagarés del Tesoro. Un portavoz de la empresa asegura que esos talones tuvieron como origen la venta de un 30% de Varma SA a la bodega francesa Rémy Martin. Este diario no ha podido confirmar la operación ni tampoco que la compraventa se realizara con dinero en A.
Cómo se guardaba el dinero negro
El mecanismo para mantener el dinero lejos de la vista de Hacienda era relativamente sencillo. De la Mata encargaba a Eurocapital que comprara pagarés del Tesoro. La mujer de Posada pagaba en efectivo o con cheques. La rentabilidad media que conseguía era del 8,30%, muy por debajo del interés de mercado en ese momento. En 1988, el precio del dinero en España era del 11% y los bancos ofrecían productos financieros legales con rentabilidades garantizadas de hasta el 18%. La única ventaja que tenía esta inversión tan poco rentable es que ese dinero quedaba escondido de los inspectores fiscales, no pagaba impuestos y generaba unos pequeños rendimientos que no existirían si los billetes se guardasen en una caja fuerte.
Cuando el plazo fijado vencía –entre un día y tres o cuatro meses como máximo–, De la Mata volvía a reinvertir sus millones más el interés conseguido en nuevos pagarés del Tesoro, aunque en ocasiones sacaba una parte de los rendimientos en efectivo. Ese dinero simplemente desaparecía.
Este subterfugio fiscal fue puesto en marcha por Miguel Boyer en 1984 como último reducto del dinero negro, tras la primera gran reforma tributaria de la democracia. Economía planeaba ir reduciendo poco a poco los pagarés en circulación, de forma que este resquicio legal y fiscal desapareciera más adelante. Sin embargo, el plan inicial nunca se cumplió y la bola de dinero negro creció y creció hasta alcanzar en 1990 los 3 billones de pesetas. Finalmente, Solchaga promulgó una amnistía fiscal en 1991 y canjeó esos pagarés opacos por deuda pública especial, que sí estaba ya legalizada.
A este programa también se le bautizó como Pagarés Borrell porque se entendía que el secretario de Hacienda de la época, Josep Borrell, era uno de los mentores de la idea. Entonces se le calificó como “amnistía parcial”: una estratagema autorizada por el Estado para esconder el dinero negro. Sin embargo, a diferencia de una auténtica amnistía, si los inspectores fiscales encontraban estos pagarés, podían actuar con toda la maquinaria del Estado contra sus propietarios. Es decir, si en el curso de una investigación se localizaban estas sumas, Hacienda pedía su parte correspondiente y penalizaba a su dueño como a cualquier otro defraudador. Igual que si el dinero negro se hubiese encontrado en una caja fuerte.
Precisamente el secretario general de Hacienda entre 1984 y 1987, Juan Francisco Martín Seco, escribió en su libro “La farsa neoliberal”, publicado en 1995 (Temas de Hoy), cómo se ideó y se mantuvo este sistema. “Por su naturaleza, los pagarés del Tesoro irían exclusivamente a manos de los tenedores de dinero negro, porque cuando se tratase de inversiones legales no habría razón alguna para no invertir en otros activos más rentables”, explica el exalto cargo socialista en el texto. 
Era un monopolio estatal del dinero negro: el Estado era el único que podía emitir estos pagarés. Y la disculpa para justificar este sistema fue que obligar a todos los ricos del país a regularizar de golpe su dinero habría supuesto una fuga masiva de capitales; una suerte de debacle. Del uso que se hacía de estos instrumentos había pocas dudas, hasta el punto de que Josep Borrell llegó a pregonar en su momento las virtudes de esta inversión para los defraudadores: "Si la gente fuera racional, quienes tienen grandes cantidades de dinero negro comprarían pagarés del Tesoro ahora".
El País Vasco, que se rige por su régimen foral y tiene una fiscalidad propia, copió la idea del Gobierno central y al principio de los noventa también se lanzó a emitir activos ocultos. La esposa de Posada también se apuntó a esta posibilidad y, entre 1989 y 1991, Blanca de la Mata invirtió 53 millones de pesetas en pagarés de la Diputación de Álava. Era un modelo igual de opaco, pero mucho más lucrativo. En 1990, la rentabilidad media que logró la esposa del presidente del Congreso con la Diputación alcanzó el 13%.
Fueron precisamente durante esos tres años, de 1989 a 1991, cuando Jesús Posada presidió la Junta de Castilla y León. Ya llevaba más de una década en política.

Infografía: Belén Picazo



www.laprensamagazine.cat

La Sant Silvestre, la cursa del capó, arriba demà, una altra vegada


 La darrera competició esportiva de l'any 
presenta aquest cop un recorregut de 
10 quilòmetres per a adults i una cursa infantil d'1.
El pròxim 31 de desembre, a les 16:00,  se celebrarà la tradicional cursa de Sant Silvestre amb sortida i arribada a la plaça de les Palmeres i un recorregut que transcorrerà pel Passeig Marítim. Per aquest motiu, no es podrà circular en sentit Gavà pel tram del passeig Marítim comprés entre el carrer 23 i el carrer 11, entre les 15:30 i les 17:30 h.
La cursa infantil és de caràcter gratuït, tot i que els infants que hi participin hauran d'aportar dues unitats d'aliments empaquetats que es lliuraran al Banc d'aliments.  El preu de la inscripció per participar a la cursa de 10 quilòmetres és de 13 euros.


www.laprensamagazine.cat

Avui el Centre de Mediació Ciutadana es trasllada al Mompou, durant uns dies


 Atès que el Centre Municipal de Vista Alegre roman tancat durant uns dies el mes de desembre, el Centre de Mediació i Convivència Ciutadana es trasllada temporalment al Centre Municipal Frederic Mompou els dilluns 23 i 30 de desembre.
Aquests dos dies l'horari habitual (de 10 a 19 h) no es modifica.
També es pot contactar amb l'equip de mediació a través del correu electrònic mediacio@castelldefels.org i el telèfon mòbil 618 168 119.

A partir del dimecres dia 8 de gener el Centre de Mediació i Convivència Ciutadana tornarà a la seva ubicació habitual, al Centre Municipal de Vista Alegre (C/ Giralda, 6).

www.laprensamagazine.cat

Tres medalles per al gimnàs Danes en la Copa Catalunya de judo

 

La medalla d'or aconseguida per un dels seus judokes 
li permet formar part de la selecció catalana 
que participarà en el Campionat d'Espanya

El dissabte 21 de desembre, el gimnàs Danes va aconseguir tres medalles en la Copa Catalunya de Judo en la categoria Absoluta. Marion Velten, en menys de 70 kg., es va alçar amb l'or i això li permet formar part de la selecció catalana que participarà en el Campionat d'Espanya. La segona medalla va anar de plata per a Juan José Ferrer, en menys de 60 kg, amb moltes opcions de també accedir a un lloc en la selecció catalana. Finalment, Adalberto Ángeles va obtenir el bronze en menys de 100 kg

www.laprensamagazine.cat

Castelldefels, capital del bàsquet formatiu del 2 al 5 de gener amb el torneig infantil Rei de Reis



Els partits d'aquest quatre dies de bàsquet es disputaran 
al Pavelló de Can Vinader i a la pista i el pavelló de Can Roca

Del 2 al 5 de gener de 2014, el CB Castelldefels organitza la vuitena edició del Torneig Infantil Rei de Reis, competició de referència del món del bàsquet infantil a casa nostra.
L'organització ha confirmat que el disputaran trenta equips, que faran gaudir de l'esport de la cistella tothom que s'acosti als dos pavellons municipals, el de Can Vinader i el de Can Roca. Els conjunts participants s'enquadren en dues categories: 16 en l'anomenada Elit i 14 en la de Promoció.
Els clubs que han inscrit equips per disputar el torneig en categoria Elit són l'Escola Arvydas Sabonis (Lituània), Selecció d'Euskadi, Real Madrid, Estudiantes, Unicaja, València, FC Barcelona, Joventut de Badalona, Manresa, Girona, Helios Zaragoza, Sant Josep de Badalona, CB Cornellà, CB L'Hospitalet, Pare Manyanet de Molins i el Cadet del CB Castelldefels.
En categoria Promoció participaran el Barça B, El Lleida A, el Sant Celoni, l'Olost, el Cabrera, el Sant Josep B, l'Almeda, el Joventut B, el Vica A, el Granollers B, el Lleida B, el Cornellà B, el CB Castelldefels i l'Àguiles.
Els partits comencen a disputar-se el dia 2 a les 9 del matí als dos pavellons. Els quatre dies de bàsquet acabaran el diumenge 5 de gener, amb la final B (10:30 h) i la gran final A (12:30 h), al pavelló de Can Vinader.
L'any passat, en la setena edició del torneig, més de quatre-cents jugadors van competir als pavellons de Can Vinader i Can Roca, i van oferir intensos i espectaculars partits. La final, un vibrant Reial Madrid-Joventut de Badalona, que es van adjudicar els blancs, va omplir les graderies de Can Vinader.


www.laprensamagazine.cat

Cel enterbolit i ambient menys fred per tancar l'any

La nit de Cap d'Any no serà tan gèlida com les dues últimes. 
Aquesta setmana ens tornaran a creuar diversos fronts, 
el més capacitat per fer ploure arribarà dissabte 

Encetem setmana amb temperatures molt baixes. Aquest matí la majoria de termòmetres han baixat sota zero a l'interior, amb glaçades fortes al Pirineu. Al migdia l'ambient serà una mica més agradable que ahir, però pocs termòmetres superaran els 11 o 12 graus. 
El pas d'un front poc actiu enterbolirà el cel amb el pas de les hores, però no deixarà pluja enlloc. Els núvols prims no seran només la tònica d'avui, sinó que durant bona part de la setmana s'aniran fent presents a estones.
A part del d'avui, un altre front dijous i un altre dissabte ens visitaran aquesta setmana. El de dijous farà arribar núvols més espessos i fins i tot deixarà algunes gotes a l'oest, però de tots tres el de dissabte, per ara, és el que sembla més actiu: el cap de setmana que ve podria començar amb xàfecs i ventades. 

La nit de Cap d’Any no serà tan freda
El front d'avui farà pujar les temperatures, la nit de Cap d'Any no serà tan freda com les dues últimes i els valors sota zero quedaran restringits bàsicament al Pirineu. No hi haurà pluja enlloc en el canvi d'any, tot i que el cel continuï enterbolit a molts indrets.
A llarg termini tot fa pensar que la processó de fronts continuarà durant les primeres setmanes del 2014, per tant, cal esperar un temps marcat pel vent i els canvis de temperatura, però sense cap situació de temperatures especialment baixes.


www.ara.cat/meteo trobareu la previsió per al vostre municipi.

www.laprensamagazine.cat

Bon dia. Feliç i suportable dilluns, començament d'una setmana transcendent... Demà a la nit li direm adeu a aquest fastigós, gràcies als polítics (tots), 2013.

I, com a mostra, un botò...


Que el dia sigui lleu, companys!

www.laprensamagazine.cat

24/12/13

Nadal amb pluja


El Meteocat ha activat un avís per acumulació de precipitacions, vent 

i neu, encara que afecta fonamentalment al Pirineus i el Prepirineu

El pas d'un front, resultat d'una extensa borrasca situada a l'oest de les illes britàniques, ocasionarà pluges generals a Catalunya entre els dies 24 i 25, i serà especialment abundant en la vessant sud del Pirineus i del Prepirineu, on es podran superar els 100 litres per metre quadrat en tot l'episodi, segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC-Meteocat).

La predicció del Meteocat indica que les precipitacions per les comarques més occidentals i amb el pas de les hores s'aniran estenent cap a l'est fins a afectar a qualsevol punt al llarg de la nit de Nadal.


Durant el matí del dia de Nadal, les precipitacions s'aniran restringint al Pirineus i el Prepirineu, així com a punts del litoral i prelitoral, al mateix temps que aniran disminuint fins a desaparèixer per complet durant la tarda.

La cota de neu al Pirineu i el Prepirineu se situarà entorn dels 1.800 metres, encara que baixarà progressivament fins als 800 metres a partir del migdia de Nadal. En tot l'episodi es podran acumular més de 50 centímetres de neu per sobre dels 2.000 metres.

Quant a la pluja, fora del Pirineus s'esperen acumulacions generals d'entre 20 i 50 litres per metre quadrat. On menys plourà és en l'extrem sud.

Vent i neu
A més, el vent de component sud bufarà entre moderat i fort en general, però amb ratxes molt fortes en les cotes elevades del Pirineus, el Prepirineu i el Prelitoral. Aquest vent donarà lloc a un temporal marítim en la costa, que especialment afectarà al sector central i nord, amb ones que podria superar els 2,5 metres d'altura.

A causa d'aquesta predicció, el Meteocat ha activat avisos de situació meteorològica de perill per acumulació de pluja, pel vent i per estat de mar. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) també ha activat un avís de risc per vent i neu al Pirineu.

Sant Esteve tranquil
La predicció a mitjà termini indica que després del pas del front entrarà vent del nord que farà que la temperatura baixi moderadament. Es preveu una jornada de Sant Esteve amb més estabilitat atmosfèrica. La tranquil·litat es mantindrà fins al dissabte, dia en què està previst l'arribada d'un altre sistema frontal.

www.laprensamagazine.cat

Es Nadal, i vènen a salvar-nos.


Del gran Ferreres, a El Periódico de Catalunya

www.laprensamagazine.cat

El Govern aproba bonificacions del 30% en la C32, en el tram Castelldefels – Sitges



Les reduccions del peatge s'aplicaran als vehicles lleugers de dilluns a divendres laborables, sempre que l'usuari disposi del sistema de pagament Via-T.

El govern català ha aprovat avui les noves tarifes de l'autopista C-32 en el Maresme i el Garraf que entraran en vigor el proper any i que preveuen bonificacions d'entre el 10 i el 30 % per als automobilistes.
En concret, els nous descomptes afecten al tram Castelldefels-Sitges (reducció del 30 % del peatge) i al Sitges-el Vendrell (26,5 %), així com al peatge de la C-32 entre Montgat i Mataró, que disminuirà un 10 %.

Les reduccions del peatge s'aplicaran als vehicles lleugers de dilluns a divendres laborables, sempre que l'usuari disposi del sistema de pagament Via-T.

El Govern ha arribat a un acord amb les concessionàries perquè la quota d'alta d'aquest dispositiu sigui gratuïta per als usuaris habituals, independentment del seu lloc de residència.
En aquest sentit, Invicat i Aucat facilitaran l'adquisició de 40.000 dispositius Via-T.

www.laprensamagazine.cat

Recepta nadalenca:

Sarsuela de peixos 'nobles'

Ingredients
600 g de llom de lluç 600 g de cua de rap 
8 escamarlans 
8 gambes 
8 cloïsses grans 
200 g de musclos de roca 
300 g de patata
500 g de brou de peix 
200 g de farina 
10 cl de vi blanc sec
10 g de julivert picat 
1 llimona sencera 

Preparació
Netejar i tallar els peixos a la grandària que més ens convingui.

Netejar les cloïsses i els musclos; tallar el bigoti a les gambes i els escamarlans. Enfarinar el peix i sofregir-ho volta i volta en una cassola de fang amb oli d'oliva; retirar i fer el mateix amb les gambes i els escamarlans.
Afegir el vi a l'oli i els pòsits de les coccions anteriors, desglasar i deixar reduir el vi.
En aquest moment, posar al foc la patata pelada i tallada en rodanxes de 2 cm de grossor; donar dues voltes i mullar amb el brou de peix.
Quan bulli, aferir-hi el peix; esperar que bulli de nou i afegir la resta de components de la sarsuela. 

Presentació
Presentar en la mateixa cassola (a manera rústica), escampar el julivert picat per damunt i adornar amb tres trossos de llimona. 

www.laprensamagazine.cat

Ja es aquí, aquesta es la Gran Nit

Bon Nadal i Feliç Any Nou!
Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo
Zorionak eta Urte Berri On!
Bones Navidaes & Gayoleru anu nuevu!
Bon Nadal e Bo Ani Novo
Gajan Kristnaskon & Bonan Novjaron


Santa Nit!
Plàcida Nit!
Els pastors han sentit
l'Al·leluia dels àngels cantant
que pel mon han anat escampant
El Messies és nat!
El Messies és nat!
Santa Nit! Plàcida Nit!
Ja està tot adormit,
dins la cova Maria i Josep
dolçament van bressant el fillet:

Dorm en pau i repòs, dorm en pau i repòs!

www.laprensamagazine.cat

23/12/13

La exuberante protagonista de ‘Berenice’, portada navideña de Interviú




"Puedo ser ingenua o perversa, depende de cómo me traten", asegura Raquel V. Gómez, la murciana que protagoniza 'Berenice', la primera película convencional del conocido director de cine porno Ramiro Lapiedra.
Modelo antes que actriz, la joven de 19 años ha decidido debutar, tal como su madre la trajo al mundo, en la portada de 'Interviú' después de la presentación del filme en el festival de Sitges.

www.laprensamagazine.cat

Un ministre incompetent


Per Xavier Sala i Martín 
20/12/2013

Ara resulta que la tarifa elèctrica pujarà un 11,5%. O potser no. El caos, la improvisació i la incertesa tornen a planar pels ministeris de Madrid. Per entendre què està passant, deixeu-me començar descrivint qui i com determina el preu que els ciutadans paguem per la llum.
La tarifa elèctrica té dues parts. La primera part la formen els impostos i l'anomenat peatge elèctric. El peatge és el cost de transportar l'electricitat des del centre productor -la central elèctrica- fins a les llars. Aquesta primera part representa el 60% del preu de la llum, i s'anomena tram regulat perquè la decideix el govern de l'Estat. De fet, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ja va dir fa una setmana que aquest tram que controla ell pujaria un 2% al gener. Com que aquest tram comporta el 60% del preu final, un augment del 2% del tram regulat comportarà un augment d'un 1,2% a la tarifa final.
La segona part de la tarifa elèctrica representa el cost de producció, és a dir, el que s'ha de pagar a les empreses elèctriques perquè produeixin i venguin l'electricitat amb les seves centrals hidroelèctriques, nuclears, de cicle combinat o del que sigui. Aquesta part s'anomena tram liberalitzat perquè s'intenta que reflecteixi les condicions del mercat. La idea és que quan -per exemple- augmenta el preu del petroli, del gas natural o del carbó, els costos de producció de les centrals elèctriques augmenten i, per tant, també ho ha de fer el preu de l'electricitat. Però el preu de les matèries canvia cada dia. Per no canviar el preu de l'electricitat diàriament (cosa que certament seria un caos per a tots els usuaris, que mai no sabríem el preu de la llum), el govern d'Espanya va decidir el 2007 que el preu només canviaria un cop cada tres mesos. Aquest preu trimestral seria determinat mitjançant una subhasta anomenada CESUR (Contractes d'Energia per al Subministrament d'Últim Recurs).
L'objectiu de determinar el cost de producció a través d'una subhasta és que les empreses productores competeixin per ser elles les que subministren l'electricitat. La idea és que aquesta competència redueixi el que paga el consumidor. Per entendre aquest darrer punt, vegem com funciona (de manera molt simplificada) la subhasta del CESUR. Tot comença amb el govern, que determina la quantitat d'energia que es necessitarà. És la demanda. Per a la subhasta d'ahir, 19 desembre, es van demanar 2.500 megawats-hora (Mwh). La subhasta comença amb el subhastador llançant un preu qualsevol. Per exemple, 100 euros per Mwh. Aleshores, les empreses elèctriques diuen la quantitat de Mwh que estan disposades a oferir a aquest preu. Si el preu és molt alt, lògicament voldran oferir una gran quantitat de Mwh. Es fa una suma de tota la quantitat oferta i, si és superior als 2.500 Mwh que es necessiten, l'oferta és superior a la demanda, i el subhastador dicta un preu inferior. Per exemple, 90 euros. Si amb aquest preu l'oferta continua sent superior a la demanda, torna a abaixar el preu, i així successivament fins que l'oferta acaba sent igual a la demanda.
La competència entre les empreses fa que el preu baixi fins al mínim possible, cosa que, en principi, beneficia els usuaris finals. Una vegada finalitzada la subhasta, la Comissió Nacional de l'Energia (entitat reguladora) disposa d'un termini de temps per verificar la validesa del procés de formació de preus. En particular, verifica que les empreses productores no s'hagin posat d'acord, ja que això violaria el principi de competència. Una vegada verificat, es procedeix a la publicació del preu que ha resultat de la subhasta.
A la subhasta de fa uns dies el preu final va ser de 61,83 euros per Mwh: un 26% superior al de l'última subhasta de setembre del 2013! Atès que el preu de la subhasta representa el 40% del total, aquest augment del 26% acabarà tenint una repercussió del 10,5% a la tarifa final. Si a això hi sumem l'augment del peatge anunciat fa una setmana pel ministre Soria, tenim que la tarifa elèctrica pujarà al gener un 11,5%: un 10,5% per culpa de la subhasta d'ahir i aproximadament un 1% addicional pel peatge ministerial.
Per què el resultat de la subhasta ha estat que el preu d'equilibri pugés un 26%? D'entrada no sembla que els costos de producció hagin augmentat un 26% d'ençà de setembre: en els últims tres mesos no ha pujat el cost del petroli, ni el del gas natural, ni el de les matèries primeres que es necessiten per produir electricitat. Tampoc no han augmentat els salaris del sector. Per tant, no s'aprecia cap raó que faci pensar que els costos variables de producció hagin pujat aquesta barbaritat. Què ha passat, doncs?
Doncs el que ha passat és que, no fa gaire, el govern del senyor Mariano Rajoy va enganyar les empreses elèctriques amb el tema del dèficit tarifari. Com sabeu, l'estat espanyol deu uns 30.000 milions d'euros a les empreses elèctriques per culpa d'una mala política energètica iniciada pel govern de José María Aznar i continuada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A principis d'any el govern d'Espanya es va comprometre a retornar uns 3.600 milions a les elèctriques el 2013. Però resulta que el 30 de novembre passat el ministre Montoro, tan preocupat com està sempre per reduir el seu propi dèficit fiscal, es va fer enrere i va dir que no pagaria els 3.600 milions que el govern ja s'havia compromès a pagar.
No cal dir que les empreses elèctriques es van sentir enganyades i estafades per Montoro. El comportament erràtic del govern ha introduït una gran incertesa jurídica que perjudica les empreses. És aquesta incertesa jurídica la que pot haver portat a una reducció de l'oferta en la subhasta d'ahir. I ja se sap que, com més baixa és l'oferta, més alt és el preu.
La pregunta clau és si les elèctriques es van coordinar per reduir l'oferta i fer augmentar el preu. Si ho van fer, van cometre un frau que està penalitzat per les lleis antimonopoli. És per això que, poques hores després de la subhasta, el ministre Soria va fer una roda de premsa per anunciar que les autoritats de foment de la competència investigarien la possible col·lusió, i que, si es demostrava que s'havien posat d'acord, no només serien castigades sinó que la subhasta d'ahir s'hauria de repetir.

Evidentment, si hi ha hagut cooperació en lloc de competència, les empreses involucrades haurien de ser castigades amb contundència i exemplaritat. Al cap i a la fi, l'economia de mercat només funciona si hi ha competència entre les empreses per afavorir els consumidors, i si algunes empreses, elèctriques o no, es posen d'acord per no competir, han de ser perseguides i penalitzades. Ara bé, si no hi ha hagut res d'il·legal, aleshores qui ha de ser castigat és el ministre Montoro. Amb les seves decisions arbitràries, arrogants i irracionals, no només ens haurà fet pujar la factura de la llum en un 11,5%, sinó que, a sobre, tot aquest dispendi no haurà servit per reduir el dèficit tarifari. És a dir, pagarem més per la llum... però seguirem devent 30.000 milions a les empreses elèctriques. No hi ha res com tenir un ministre incompetent.

www.laprensamagazine.cat

AGENDA DE ACTIVIDADES LOCALES, HASTA 31 DE DICIEMBRE

viernes 27
 15:30

sábado 28
 09:30-14:00   16:30-21:00
Troneo Estrella Solidaria  (Lugar: Complex Esportiu Can Roca)

domingo 29
 10:15-11:30   12:00-13:30
CCR Solidario "Que ningún niño se quede sin juguetes"  (Lugar: Complex Esportiu Can Roca)
 10:15-11:30   12:00-13:30
CCR Solidario "Que ningún niño se quede sin juguetes"  (Lugar: Complex Esportiu Can Roca)
 10:30-11:30
VISITAS GUIADAS AL CASTILLO EN INGLÉS. Venta de entradas en la c/ Pintor Serrasanta nr.4. PVP según ordenanza pública vigente.  (Lugar: Castillo)
 12:00-13:00
 19:00
MÚSICA: Concierto de Fin de Año  (Lugar: Teatro Plaza)

lunes 30
 09:30-10:30
 17:30-19:00

martes 31
 16:00-18:00

Carrera San Silvestre / Carrera del Capón  (Lugar: Plaza de les Palmeres)

www.laprensamagazine.cat

Manuel Reyes, Alcalde de Castelldefels: "Que podamos construir entre todos la ciudad que soñamos"

Mensaje de Navidad 2013 del alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, en el que analiza el año vivido y expresa los deseos y proyectos para el próximo año 2014

Ver el video del mensaje en:



www.laprensamagazine.cat

Que quede claro de una vez: ¡Nunca ha estado prohibido hablar en catalán en España!


Hace pocos días alguien de las 'alturas' (aclaración: no era Dios, puede que se lo crea, pero seguro que no era él), aseguró, sin rubor (cosa habitual entre la casta), que en España nunca se había prohibido hablar en catalán, en tiempo del innombrable. ¡Qué poca vergüenza!

www.laprensamagazine.cat

Feliz lunes, 23 de diciembre. Seguimos pobres y, además, nos quieren chorizar con subidas de la luz impresentables…


Esta pandilla están convencidos de que somos tontos integrales, lo que no saben –no dan para más- es que somos el colmo de la prudencia y que no vamos a jorobarnos una Navidad haciéndonos mala sangre llamándoles por su nombre; pero no estaría de más que tuvieran cuidado –todos, los unos y los otros- , que el pueblo es más listo de lo que creen y, a veces, se le hinchan… ¡los villancicos! ¿Y qué pasa cuando al pueblo se le hinchan los villancicos? Pues que ¡estallan!, y ya no son villancicos ni nada que se le parezca.


Que la víspera de Nochebuena nos sea leve, ya sólo faltan dos días para Navidad.

www.laprensamagazine.cat

20/12/13

Vergonyós: Serveixen suc de taronja del Banc dels Aliments en un esmorzar del PP amb periodistes


L'agrupació local de Sanlúcar de Barrameda 
assegura que es tracta d'una "lamentable 
confusió sense mala fe" i demana disculpes 

En l'esmorzar de Nadal que el PP de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) va oferir a la premsa dimecres passat per fer balanç de l'any s'hi va servir suc de taronja del Banc dels Aliments. Així ho han denunciat diversos diaris locals i així es pot veure a les fotos que circulen per internet on es comparen els tetrabrics servits a l'acte i els del suc del Banc dels Aliments presentats en una campanya el maig passat.

En un missatge a Twitter, el PP de Sanlúcar de Barrameda demana perdó i diu que és "fruit d'una lamentable confusió sense mala fe". El tuit assegura que aquest divendres es donaran "les explicacions oportunes". Diversos ciutadans han demanat la dimissió de la candidata del PP al municipi gadità, Ana Mestre.


Aquest tipus de polítics, siguin del partit que siguin, són persones de tan baixa qualitat moral que regiren l'estómac de qualsevol.

Encara no hem paït que la banca hagi arruïnat la societat del benestar, que les elèctriques pugin les tarifes amb la connivència dels polítics i que quan acaben el seu mandat els col·loquen amb sous milionaris... que ara hem d'assimilar que robin el menjar que es recapta per repartir-los entre qui no té per menjar.

www.laprensamagazine.cat

El Govern i ERC pacten frenar per la via urgent els talls de llum a les llars pobres



Mas prepara un decret llei per esquivar el veto del PP

El fet que el PP hagi portat al Consell de Garanties Estatutàries el projecte de llei de pressupostos la setmana en què havien d'aprovar-se definitivament amb el suport de CiU i ERC té diverses conseqüències pràctiques. Per una banda, evitarà que el Govern pugui començar a recaptar els nous impostos i taxes que creen els comptes. Per l'altra, tampoc no podrà aplicar algunes de les iniciatives estrella que contenia la llei d'acompanyament, com la prohibició de tallar el subministrament elèctric del novembre al març a llars amb pocs recursos.

Tanmateix, l'executiu i ERC ja han pactat aprovar un decret llei –probablement dilluns– per esquivar la impugnació del PP i aplicar igualment aquesta mesura el gener i no haver d'esperar al febrer.
www.laprensamagazine.cat