El
periodista manifesta que "vull creure que algú
està pensant què fer per
reconquistar als catalans,
el seu afecte i el seu sentiment de pertinença"
Per Nerea
Rodríguez
“Catalunya
està marxant a gran velocitat”, adverteix aquest dimècres, en elsingulardigital.com, el periodista Iñaki
Gabilondo. Des
d’un vídeo en el seu blog,
es queixa: “Continuo sense entendre què estan fent o en què estan pensant els que diuen que no volen que Catalunya marxi d’Espanya, perquè els que desitgen que Catalunya marxi d’Espanya estan fent el que han de fer”. I, en aquest sentit, es pregunta: “Però els que es passen el dia parlant d’Espanya i de la unitat, què estan fent per reconquistar a Catalunya?”
El periodista continua molt contundentment insistint que “Catalunya marxa, està marxant”, i explica: “I no vull referir-me ara a l’aspecte polític o jurídic, no parlo de què passarà amb el referèndum o amb el procés sobiranista, ni de les possibilitats d’actuar legalment, sinó que em refereixo a la profunda corrent social que ens anuncia que Catalunya marxa”. Gabilondo considera que “siguin quines siguin les peripècies polítiques que es produiran, Catalunya s’està desenganxant de tal manera, i no aconsegueixo entendre la indiferència amb la que s’estan comportant els que no paren de parlar de com d’important és Catalunya per Espanya”.
El periodista, que revela que parla des de Barcelona, constata que “la desafecció és colossal i evident” i assenyala que “els joves veuen Espanya com una realitat administrativa llunyana, estan ja vivint en una lògica completament diferent”. “És que ningú ho veu?”, es pregunta, i critica que “s’ha d’estar cec per no veure aquesta realitat”.
En aquesta línia, Gabilondo manifesta que “vull creure que algú està pensant què fer per reconquistar als catalans, el seu afecte i el seu sentiment de pertinença”, tot i que critica que “no veig que això succeeixi, tot el que escolto són actuacions legals per a neutralitzar o una passivitat immensa que no aconsegueixo entendre”. En canvi, segons ell, “les autoritats catalanes estan apostant clarament per la secessió, i en la seva lògica estan fent el que desitgen que passi”.
Gabilondo també es refereix al simposi ‘Espanya contra Catalunya’: “Ara es parla de 300 anys d’espoli. Ningú ha preparat un pla per explicar 300 anys de vida en comú, amb coses bones i dolentes?” I continua, molt crític: “Ens hem deixat anar amb la passivitat del que dóna per suposat que com que som una nació única i ningú pot cometre el sacrilegi de marxar, això no passarà i que si a algú se li acudeix marxar li llançarem a sobre la llei”. “Em sembla una autèntica bogeria, i em sembla inexplicable”, conclou, abans de preguntar-se: “Hi ha alguna institució social o política de relleu que estigui pensant la manera d’intentar aproximar-se a aquesta societat que marxa?”
es queixa: “Continuo sense entendre què estan fent o en què estan pensant els que diuen que no volen que Catalunya marxi d’Espanya, perquè els que desitgen que Catalunya marxi d’Espanya estan fent el que han de fer”. I, en aquest sentit, es pregunta: “Però els que es passen el dia parlant d’Espanya i de la unitat, què estan fent per reconquistar a Catalunya?”
El periodista continua molt contundentment insistint que “Catalunya marxa, està marxant”, i explica: “I no vull referir-me ara a l’aspecte polític o jurídic, no parlo de què passarà amb el referèndum o amb el procés sobiranista, ni de les possibilitats d’actuar legalment, sinó que em refereixo a la profunda corrent social que ens anuncia que Catalunya marxa”. Gabilondo considera que “siguin quines siguin les peripècies polítiques que es produiran, Catalunya s’està desenganxant de tal manera, i no aconsegueixo entendre la indiferència amb la que s’estan comportant els que no paren de parlar de com d’important és Catalunya per Espanya”.
El periodista, que revela que parla des de Barcelona, constata que “la desafecció és colossal i evident” i assenyala que “els joves veuen Espanya com una realitat administrativa llunyana, estan ja vivint en una lògica completament diferent”. “És que ningú ho veu?”, es pregunta, i critica que “s’ha d’estar cec per no veure aquesta realitat”.
En aquesta línia, Gabilondo manifesta que “vull creure que algú està pensant què fer per reconquistar als catalans, el seu afecte i el seu sentiment de pertinença”, tot i que critica que “no veig que això succeeixi, tot el que escolto són actuacions legals per a neutralitzar o una passivitat immensa que no aconsegueixo entendre”. En canvi, segons ell, “les autoritats catalanes estan apostant clarament per la secessió, i en la seva lògica estan fent el que desitgen que passi”.
Gabilondo també es refereix al simposi ‘Espanya contra Catalunya’: “Ara es parla de 300 anys d’espoli. Ningú ha preparat un pla per explicar 300 anys de vida en comú, amb coses bones i dolentes?” I continua, molt crític: “Ens hem deixat anar amb la passivitat del que dóna per suposat que com que som una nació única i ningú pot cometre el sacrilegi de marxar, això no passarà i que si a algú se li acudeix marxar li llançarem a sobre la llei”. “Em sembla una autèntica bogeria, i em sembla inexplicable”, conclou, abans de preguntar-se: “Hi ha alguna institució social o política de relleu que estigui pensant la manera d’intentar aproximar-se a aquesta societat que marxa?”
No hay comentarios:
Publicar un comentario