El 23 de
juliol de 2012 un núvol de plasma va sortir disparat del
Sol a 3.000 quilòmetres per segon i va travessar l'òrbita terrestre
Científics, funcionaris governamentals i planificadors
d'emergència van participar recentment a Colorado en una reunió anual sobre
clima espacial organitzada per la
NOAA, l'agència meteorològica dels Estats Units. L'objectiu
de la trobada era discutir els perills i les probabilitats de tempestes solars.
L'actual cicle solar és més feble del normal, la qual cosa feia preveure una
reunió amb escàs interès. En canvi, passadissos i sales de reunions bullien com
a conseqüència de la presentació de les dades definitives d'una intensa
tempesta solar l'any 2012. Tan intensa, que podria haver tingut conseqüències
catastròfiques si hagués xocat contra la Terra.
"Si ens hagués colpejat, encara
estaríem recollint els trossos", diu Daniel Baker, de la Universitat de Colorado.
La tempesta, coneguda ara en tota la seva transcendència, es va produir el 23
de juliol de 2012. Aquell dia un núvol de plasma va sortir disparat del Sol a
3.000 quilòmetres per hora, més de quatre vegades més ràpid que una erupció
típica. Tot i que la tempesta va travessar l'òrbita terrestre, no va passar
res. Per què? Perquè, afortunadament, la Terra no hi era. En el seu lloc va colpejar la
nau espacial 'Stereo-A'.
Els investigadors han trigat dos anys a
analitzar les dades i han arribat a la conclusió que la tempesta va ser una de
les més fortes mai registrades. "Podria haver estat més fort que el mateix
esdeveniment Carrington", diu Baker.
L'esdeveniment Carrington, que va tenir
lloc el setembre de 1859, va consistir en una sèrie de poderoses flamarades que
van colpejar la Terra
de ple, provocant aurores boreals fins al sud de Tahití.
El 23 de
juliol de 2012 un núvol de plasma va sortir disparat del
Sol a 3.000 quilòmetres per segon i va travessar l'òrbita terrestre
No hay comentarios:
Publicar un comentario