 |
| Article d'opinió del periodista Lluis Lainz |
Ahir, com
gairebé sempre, vaig ser-hi al Ple le l'Ajuntament de Castelldefels. I la
veritat és que vaig sortir deprimit, sense ganes de sopar. Té collons que sopo
fins i tot quan perd el FCB i que els polítics que representen a la meva
ciutat, la de la meva dona, la dels meus fills i la dels meus nets, em treguin
la gana. És el que tenim. És cert que molts dels 25 regidors, inclós l'alcalde,
tenen data de caducitat. El repte és millorar i molt en la
capacitat del consistori per donar servei als ciutadans. No crec que sigui
massa difícil, perquè des que mana el Partit Popular, les persones estan a la
cua de las prioritats de l'equip de govern. És trist, si, molt trist, veure com
s'inclou a l'ordre del dia l'adjudicació del concurs de recollida d'escombreries
i de neteja de la ciutat que, només uns dies abans, havía estat rebutjada en un
Ple Extraordinari. És trist veure que el propi PP retira el punt de l'ordre del
dia, tot argumentant que hi havia aparegut un document nou (es referia a una
carta de compromís de CESPA, una empresa que bat any rere any el récord
d'incompliments dels seus compromisos amb els treballadors en que es subroga
quan guanya els concursos). És trist que les mocions que es presenten (i que es
guanyen) tinguin a veure amb decisions com la rebaixa de l'IVA cultural, quan
l'Ajuntament no té potestat per fer-ho. És trist que es someti a votació si a
Castelldefels volem monarquia o república, quan el referendum l'ha de convocar
el govern espanyol del PP (no ho farà, encara que la Constitució li ho
permet). I és encara més trist que, en el torn de precs i preguntes, mai hi
hagi respostes o, si més no, respostes de veritat.
Els polítics que ens representen a Castelldefels van ser
escollits per administrar els diners dels ciutadans i facilitar-los tot alló
que necessiten per viure: neteja, seguretat, promoció econòmica, creació de
llocs de treball, etcetera, etcetera. Però d'aixó, ben poc. I quan algú obre la
boca és per no saber res del Quart Institut, per descobrir, amb quatre anys de
retard, que les administracions locals no necessiten a ningú per resoldre els
problemes de la TDT
o per llençar la tercera fase del Passeig Marítim com un fet consumat, quan no
ha estat votada pel Ple Municipal. Caldria un Ple Extraordinari perquè es
prenguessin les decisions i es prenguessin bé. Tots volem un Passeig Martítim,
però el volem de veritat. Hores d'ara, ningú ha explicat als ciutadans que el
projecte original del Passeig tenia un pressupost de 6.4 milions d'euros i que,
per art de la magia, ha estat retallat a 3,6 milions. Deu ser perquè es millora
la qualitat de la instal·lació, no? Ningú ha dit res de com es pensa financiar
la obra, amb els pressupostos prorrogats. I ningú, tampoc, ha explicat que un
metro més del compta o la supressió de 250 plaças d'aparcament constituiràn
problemes de difícil solució i que, un cop més, cauràn sobre les esquenes dels
ciutadans.
Aquest mati he esmorzat i ho he fet
amb ganes. Amb
l'estomac plé veig les coses igual que ahir nit, però tinc més forçes per
lluitar contra aquells que només busquen el seu benefici personal enlloc de
destinar tots els seus esforços per fer una ciutat millor. Per sort, d'aqui a
deu mesos tenim eleccions municipals i la gent, que ja esta farta de tanta
comedia, de tant cartró-pedra, sabrà escollir el seu nou govern!!!
www.laprensamagazine.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario