Montserrat Sanz i Joan Daura
han liderat l'equip que ha trobat restes de neandertal
d'uns 55.000 anys d'antiguitat
Un equip
científic interdisciplinari coordinat per investigadors de la Universitat de
Barcelona (UB) ha trobat una mandíbula i un húmer d'un nen neandertal en la
cova del Gegant de Sitges que tindrien una antiguitat de 55.000 anys.
L'anàlisi dels
fòssils excavats, divulgat en un article publicat en la revista Journal of
Human Evolution, confirma que són "les primeres restes de neandertal
oposats a Catalunya en una excavació actual", van explicar el
divendres passat els arqueòlogos de Castelldefels Montserrat Sanz i Joan
Daura, directors del projecte.
Fins ara, totes
les restes de neandertals trobats al territori català havien estat resultat de
troballes casuals o d'excavacions antigues.
També es van
trobar sediments que contenien utensilis de sílex de la mateixa època en què
van viure els neandertals i restes de fauna, informació que ha completat la
datació.
"Aquestes
restes proporcionen una de les poques associacions entre restes òssies, lítics
i fauna del mateix període en aquesta zona de la península Ibèrica", va explicar Joan Daura.
Sanz va
comentar que la tomografia computerizada feta a la mandíbula els va permetre "fer
una reconstrucció en 3D i descobrir que, a més de les dues dents visibles, hi
ha altres tres a l'interior de la mandíbula, un dels quals empenyeria a una
dent de llet per reemplaçar-ho, una circumstància que ens permet determinar que
l'individu tenia uns 5 anys quan va morir".
De la
tomografia dels dos ossos es dedueix que presenten "atributs
específics de l'espècie neandertal com per exemple la robustesa de
l'esquelet".
Sanz i Daura
van informar que "encara queden per excavar uns 6 metres quadrats
amb un grossor d'uns 75 centímetres en aquest nivell de la cova, que és el més
antic".
Ocupada per
animals carnívors i neandertals, la cova del Gegant està situada actualment a
nivell de línia de costa —l'accés obliga als paleontòlegs a deixar-se caure amb
cordes per un penya-segat i fer d'espeleòlegs— i ja han trobat cinc restes
d'aquesta espècie, que correspondrien a quatre individus diferents: una
mandíbula d'un jove de 15 anys, una dent d'un nen de 8-10 anys, una dent d'un
subadult i l'húmer i la mandíbula presentades la setmana passada.
Segons Sanz, el
clima en el qual van viure aquests neandertals era molt fred, però el mar, que
avui s'endinsa parcialment en la cova, es trobava a una distància d'uns 7
quilòmetres de l'entrada, i deixava enfront de la cova un paisatge d'estepa.
En l'estudi
també han participat els investigadors João Zilhão, també de la UB; Juan Luis
Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, i investigadors de les
universitats de Lisboa, Burgos, Binghamton (EUA), Bristol (Regne Unit) i del
Museu d'Història Natural de Nova York.
Troballes a
Castelldefels
A la tardor de
2013, la revista de l'Acadèmia de Ciències de França va publicar la troballa
d'una espècie de cérvido, actualment extingida, en el jaciment de la cova del
Rinoceront de Castelldefels (Barcelona).
Després
d'aquesta troballa es trobaven també els arquólogos de Castelldefels Joan Daura
i Montserrat Sanz, responsables de l'excavació de Ca n'Aimeric des de2002.
El cérvido
trobat en 2013, del que no es tenia coneixement en la Península Ibèrica,
pertany a la família del cérvol actual i va viure en el Plistocè fa 90.000
anys. Espècie coneguda com Haploidoceros mediterraneus, fins al seu
descobriment a Castelldefels només s'havien identificat restes en dos jaciments
del sud-est de França.
+INFO: ub.edu/SERP/quaternari
VÍDEO: youtube.com
+INFO: www.acadip.org
www.laprensamagazine.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario