Carta Oberta a Candela. De Jordi Notó, periodista i escriptor.

No sé com començar aquestes línies si amb una felicitació, merescuda per una trajectòria i per una constància en el teu treball en la política local o amb un advertiment potser innecessari de la responsabilitat que t’ha caigut a sobre.
Segurament estaràs ja saturada d’elogis sincers, d’altres d’oportunistes i entre la multitud de missatges quedaran ocults aquells que són falsos. Estic però segur que separat el gra de la palla hi ha molt més de sincer i esperançat que no pas del dels arribistes.

No amagaré que amb la meva felicitació, sincera, acompanyo la meva preocupació pel pes extra que t’arriba sobrevingut en els moments que vivim.
Per començar, les critiques per haver sumat més que els que afirmen haver guanyat uns drets que no estan èxplicits en les normes de joc de les eleccions recentment celebrades.

S’utilitza l’argument de legítim per damunt del legal. Unes veus que s’emparen en unes sigles que quan ho van considerar necessari van comprar vots, que han acceptat el transfuguisme i no dic res de la política de sobre sous en sobres. Poca ètica poden reclamar aquells que varien els seus criteris en funció de les seves conveniències. Però no es tractaria d’allò del i tu més, propi de discussions infantils de pati d’una escola on t’obliguen a parlar en català.
Les matemàtiques i la lògica són disciplines amb segles d’història però que encara no han estat assumides amb prou plenitud ni de forma generalitzada.
Suposem que hem de triar el color amb el qual volem pintar la façana de la casa consistorial, fem un referèndum, acte subversiu i antidemocràtic, que dóna els següents resultats.

Hi ha 6499 persones que la volen pintar de blau que han estat els que han arreplegat més partidaris. Semblaria que no hi ha més problema que anar a cercar el pintor i punt.

Però vés per on 3799 la pintarien de vermell, 3740 han triat vermell amb una ratlla verda, 2480 s’han inclinat pel vermell però amb una gruixuda franja groga, i 1878 volen el color lila però amb tons vermells.

Hi ha altres preferències, uns que la volen carabassa i uns altres que tenen clar que ja s’han cansat del color blau que un dia van escollir però que ara no el volen de cap de les maneres.

Potser ja no està tan clar de quin color ho hem de pintar? Si a més tots els que no volen el blau diuen que proposaran un disseny amb la integració dels altres colors potser caldrà fer-los un vot de confiança. No se m'escapa que l’exemple té matisos que poden distorsionar. La gent no pot triar directament el color que vol, delega en uns representant que han dit quina seria la seva proposta.

Aquest és un problema que arrosseguem des de fa anys en la nostra democràcia.
No cal dir, que tu Candela, tot això ja ho tens molt clar. Però permetem una sèrie d’advertiments que els anys per mi acumulats em fan pensar que et puguin ser d’interès.

De la mateixa manera que s’han multiplicat les adulacions, ara també et plouran les crítiques, algunes injustificades, d’altres potser amb alguna base el teu primer repte és saber-les discernir i gestionar.

Alguns et diran que ets massa jove, no pensen que no estàs sola i que saps escoltar altres veus més experimentades. Potser tenen enveja de l'energia que va associada a la dècada dels 30.

També tens coneixement de la “casa”. L’ajuntament té els seus mecanismes que no té de descobrir. Aquí tens molta feina i molt delicada de fer. Netejar d’elements camaleònics pot ser imprescindible. Les persones falses són com les monedes, cal saber-ne amb certesa el seu valor. Les que no són de curs legal o són imitacions ens poden fer pensar que tenim un patrimoni que en la realitat no és més que paper mullat.

Canviant de tema. Ara toca posar-se a fer feina. No et ve de nou. Saps que no tot es pot fer ni a la velocitat a la qual voldries. Tots prioritzem i considerem com a vital el que ens afecta directament. Uns diran que cal sanejar l'economia municipal, altres que la situació social necessita solucions urgents, altres pensarem que s’han de revolucionar els canals de participació i comunicació o que ...

Davant aquesta allau de problemes considero necessari ocupar-se prioritàriament d’aquells en els que l’Ajuntament en té la competència. Sembla una observació absurda però no ho és tant. Estic segur que en el teu despatx s’acumularan propostes de tota mena i de viabilitat dubtosa en alguns dels casos.

Candela, ara hauràs de dir que no a moltes propostes. Això és el més difícil que et tocarà fer.

Com et deia al principi. No sé a què donar més pes. A una sincera felicitació o l'advertiment respecte a les moltes dificultats que s’anuncien.

Sigui com sigui ets la protagonista i la que ha assumeix una responsabilitat històrica de fer possible una nova forma de fer política. Saber compassar al moment que toca les decisions que es prenen ara té un gran de dificultat afegida. Pensa però que ve emparada amb la il·lusió de la joventut i de la d’aquells que encara ens en volem sentir. Hi ha moltes ganes de canviar les coses i ara hi ha la possibilitat de fer-ho.

Molta força, que la necessitaràs.

www.laprensamagazine.cat