“Com és que escarnir el PP és delicte
i no ho és que el PP escarneixi
presidents de Catalunya
i ciutadans dels Països Catalans?"
Víctor Alexandre
Escriptor i periodista. Ha
estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya
per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Alguns
dels seus llibres són Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de
Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009), Una història immoral (2010) i Cor de brau (2011). Aquest any ha publicat Onze. Nou.Catorze. 1714.
Article publicat a elsingular.cat, avui dimarts 27 de maig de 2014
Aquestes són paraules de Jorge Fernández Díaz, ministre espanyol
d’Interior: “El ciberdelicte i la cibercriminalitat, en les seves diferents
manifestacions, són una de les més grans amenaces que hem d’afrontar. Sota
l’antifaç, la disfressa o l’anonimat que, en principi, donen les xarxes socials
s’estan produint cada cop més comentaris que inciten a l’odi, que fan apologia
del delicte, i això és perillós per a tothom, ja que al final aquestes coses
tenen conseqüències. Hem de posar-hi límit. Val més curar-se en salut. El que
és delicte a qualsevol lloc ho ha de ser també a la xarxa.”
Són paraules que sonen entenimentades i que pot subscriure moltíssima gent. Qui
comet un delicte, sigui on sigui, n’ha d’afrontar les conseqüències. Internet
no pot quedar-ne al marge. La sensació d’impunitat que transmet la xarxa
afavoreix que individus covards i acomplexats, amb obsessions malaltisses i
greus problemes psicològics i mancats de principis ètics escampin injúries o
calúmnies sobre tercers que mai no dirien si s’haguessin d’identificar. De tota
manera, això no és nou, això sempre ha existit perquè és inherent a la condició
humana. La diferència és que Internet permet fer-ho sense sortir de casa o des
de l’ordinador de la feina. Per sort, però, per a la unitat de delictes
informàtics dels Mossos d’Esquadra, és força fàcil identificar aquests
individus emmascarats. N’hi ha prou de fer una denúncia. Tot seguit la policia
o el jutge demanen al mitjà de comunicació la IP del difamador amb una captura de pantalla del seu
comentari –encara que hagi estat finalment retirat– i la persona difamada pot
saber qui s’amaga darrere l’antifaç.
El problema és que Fernández Díaz és la persona menys indicada per parlar
d’ètica, altrament ja fa temps que hauria dimitit. Estic parlant de les
calúmnies abocades sobre els presidents Artur Mas i Jordi Pujol per part del
diari El Mundo procedents de falsos informes policials amb l’única finalitat de
manipular el resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
Fernández Díaz, tanmateix, no sols no ha dimitit, sinó que no ha donat cap
explicació, no ha dut a terme cap investigació, no ha cessat ni expedientat
ningú de la policia espanyola ni ha pres mesures contra el diari. Res de res.
Només declaracions cíniques i de burla als principis democràtics més elementals.
És el ministre fal·laç.
Aquestes coses demostren, a més, que les declaracions i diligències de
Fernández Díaz contra el ciberdelicte vénen motivades únicament pel fet que els
comentaris a la xarxa que festejaven l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó,
Isabel Carrasco, afectaven el Partit Popular. En aquest cas sí que Fernández
Díaz ha corregut a prendre mesures, en aquest cas sí que s’han localitzat els
culpables i s’han practicat detencions. Però què passa si qui comet el delicte
és el mateix Partit Popular? Què passa si el delinqüent és un regidor de
l’Ajuntament de Rubí, anomenat Jonatan Cobo Ortega que difon pel twitter un
fotomuntatge amb el president Mas vestit d’oficial de les SS, comparant la independència
de Catalunya amb l’extermini nazi i mostrant el segell de la Generalitat i el logo
de TV3 com a símbols del règim de Hitler? Doncs no passa res. Jonatan Cobo
Ortega no sols no ha estat detingut, sinó que tampoc no ha estat expulsat del
partit. Tot al contrari. Alícia Sánchez-Camacho –com a premi?– el va passejar
al seu costat durant tota la campanya electoral del 2012.
Què passa també si durant la mateixa campanya el Partit Socialista de Mont-roig
(Baix Camp) penja un fotomuntatge del president Mas i la imatge de Hitler al
seu Facebook? Doncs tampoc no passa res. Ni Fernández Díaz practica detencions
ni Pere Navarro ni el Partit Socialista determinen expulsions. Quines
diligències ha obert el ministre espanyol d’Interior, per altra banda, contra
el Partit Popular d’Altafulla (Tarragonès) per haver vinculat la independència
de Catalunya amb els milions de morts del terror nazi o contra Román Piña
Valls, articulista del diari El Mundo, per desitjar la mort del docent Jaume
Sastre, en vaga de fam com a demanda contra els atacs del govern de les Illes a
la llengua catalana? L’articulista –que titula el seu text “Jo odio”– diu que
celebrarà que Jaume Sastre i la resta de docents de la Plataforma que ha
demanat ajut a la Unesco
“morin de fam, d’un llamp o fins i tot assassinats”, i les Nuevas Generaciones
del PP balear titllen “d’escombraries” aquests docents i demanen que siguin
llançats a un abocador. Fernández Díaz, però, no hi veu apologia del delicte ni
incitació a l’odi.
Deu ser per això que el ministre espanyol tampoc no contesta cap d’aquestes
quatre preguntes: com és que alegrar-se de la mort d’un membre del PP és
delicte i fer apologia de l’assassinat d’un defensor de la llengua catalana no
ho és? Com és que escarnir el PP és delicte i no ho és que el PP escarneixi
presidents de Catalunya i ciutadans dels Països Catalans? Com és que el Partit
Socialista pot delinquir sempre que no ho faci contra el PP? I Com és que en
tots aquests casos no s’han practicat diligències, ni detencions, ni expulsions?
No hi ha resposta. Només el silenci del ministre fal·laç.
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/05/fernandez_diaz_el_ministre_fal_lac_100896.php
www.laprensamagazine.cat
