No
sé com començar aquestes línies si amb una felicitació, merescuda per una
trajectòria i per una constància en el teu treball en la política local o amb
un advertiment potser innecessari de la responsabilitat que t’ha caigut a sobre.
Segurament estaràs ja saturada d’elogis sincers, d’altres d’oportunistes i
entre la multitud de missatges quedaran ocults aquells que són falsos. Estic
però segur que separat el gra de la palla hi ha molt més de sincer i esperançat
que no pas del dels arribistes.
No
amagaré que amb la meva felicitació, sincera, acompanyo la meva preocupació pel
pes extra que t’arriba sobrevingut en els moments que vivim.
Per començar, les critiques per haver sumat més que els que afirmen haver
guanyat uns drets que no estan èxplicits en les normes de joc de les eleccions
recentment celebrades.
S’utilitza
l’argument de legítim per damunt del legal. Unes veus que s’emparen en unes
sigles que quan ho van considerar necessari van comprar vots, que han acceptat
el transfuguisme i no dic res de la política de sobre sous en sobres. Poca
ètica poden reclamar aquells que varien els seus criteris en funció de les
seves conveniències. Però no es tractaria d’allò del i tu més, propi de
discussions infantils de pati d’una escola on t’obliguen a parlar en català.
Les matemàtiques i la lògica són disciplines amb segles d’història però que
encara no han estat assumides amb prou plenitud ni de forma generalitzada.
Suposem que hem de triar el color amb el qual volem pintar la façana de la casa
consistorial, fem un referèndum, acte subversiu i antidemocràtic, que dóna els
següents resultats.
Hi
ha 6499 persones que la volen pintar de blau que han estat els que han
arreplegat més partidaris. Semblaria que no hi ha més problema que anar a
cercar el pintor i punt.
Però
vés per on 3799 la pintarien de vermell, 3740 han triat vermell amb una ratlla
verda, 2480 s’han inclinat pel vermell però amb una gruixuda franja groga, i
1878 volen el color lila però amb tons vermells.
Hi
ha altres preferències, uns que la volen carabassa i uns altres que tenen clar
que ja s’han cansat del color blau que un dia van escollir però que ara no el
volen de cap de les maneres.
Potser
ja no està tan clar de quin color ho hem de pintar? Si a més tots els que no
volen el blau diuen que proposaran un disseny amb la integració dels altres
colors potser caldrà fer-los un vot de confiança. No se m'escapa que l’exemple
té matisos que poden distorsionar. La gent no pot triar directament el color
que vol, delega en uns representant que han dit quina seria la seva proposta.
Aquest
és un problema que arrosseguem des de fa anys en la nostra democràcia.
No cal dir, que tu Candela, tot això ja ho tens molt clar. Però permetem una
sèrie d’advertiments que els anys per mi acumulats em fan pensar que et puguin
ser d’interès.
De
la mateixa manera que s’han multiplicat les adulacions, ara també et plouran
les crítiques, algunes injustificades, d’altres potser amb alguna base el teu
primer repte és saber-les discernir i gestionar.
Alguns
et diran que ets massa jove, no pensen que no estàs sola i que saps escoltar
altres veus més experimentades. Potser tenen enveja de l'energia que va
associada a la dècada dels 30.
També
tens coneixement de la “casa”. L’ajuntament té els seus mecanismes que no té de
descobrir. Aquí tens molta feina i molt delicada de fer. Netejar d’elements
camaleònics pot ser imprescindible. Les persones falses són com les monedes,
cal saber-ne amb certesa el seu valor. Les que no són de curs legal o són
imitacions ens poden fer pensar que tenim un patrimoni que en la realitat no és
més que paper mullat.
Canviant
de tema. Ara toca posar-se a fer feina. No et ve de nou. Saps que no tot es pot
fer ni a la velocitat a la qual voldries. Tots prioritzem i considerem com a
vital el que ens afecta directament. Uns diran que cal sanejar l'economia
municipal, altres que la situació social necessita solucions urgents, altres
pensarem que s’han de revolucionar els canals de participació i comunicació o
que ...
Davant
aquesta allau de problemes considero necessari ocupar-se prioritàriament
d’aquells en els que l’Ajuntament en té la competència. Sembla una observació
absurda però no ho és tant. Estic segur que en el teu despatx s’acumularan
propostes de tota mena i de viabilitat dubtosa en alguns dels casos.
Candela,
ara hauràs de dir que no a moltes propostes. Això és el més difícil que et
tocarà fer.
Com
et deia al principi. No sé a què donar més pes. A una sincera felicitació o
l'advertiment respecte a les moltes dificultats que s’anuncien.
Sigui
com sigui ets la protagonista i la que ha assumeix una responsabilitat
històrica de fer possible una nova forma de fer política. Saber compassar al
moment que toca les decisions que es prenen ara té un gran de dificultat
afegida. Pensa però que ve emparada amb la il·lusió de la joventut i de la
d’aquells que encara ens en volem sentir. Hi ha moltes ganes de canviar les
coses i ara hi ha la possibilitat de fer-ho.
Molta
força, que la necessitaràs.
www.laprensamagazine.cat
