Mas
proposa a ERC, ICV i CUP una consulta amb una pregunta i dos apartats.
La
fórmula permet triar entre tres opcions: 'statu quo', tercera via o independència.
La consulta es vol convocar el 9 de novembre del 2014.
La compareixença de Mas i la resta de líders per anunciar la
pregunta
9 de novembre: "Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas
afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?". Ja hi ha data i ja hi
ha pregunta. És una pregunta amb "dos apartats", tal com ho ha
definit el president de la
Generalitat, Artur Mas, que aquest matí ha reunit a Palau els
líders d'ERC, ICV i la CUP
per segellar un acord sobre la consulta. El resultat és una doble pregunta que
satisfà els federalistes i també els que reclamen que hi figuri la paraula
'independència'.
Com es votarà
"Vol que Catalunya esdevingui un estat?".
En cas afirmatiu, "vol que aquest estat sigui independent?". La idea
és que una pregunta no sigui excloent de l'altra. Com es votarà? En una única
papereta hi haurà les dues preguntes. Els que votin que volen que Catalunya sigui
un estat hauran de posicionar-se després sobre si aquest ha de ser independent.
Els que optin pel no a la primera ja no hauran de votar a la segona. Per tant,
només els sobiranistes decidiran si el nou estat ha de ser o no independent
d'Espanya.
La fórmula triada pels partits catalans per fer la consulta permet als
ciutadans triar entre tres opcions: el manteniment de l''statu quo', que és
votar 'no' a la primera pregunta ("Vol que Catalunya esdevingui un
estat?"); la millora de la situació actual de forma gradual fins a ser un
estat dins d'Espanya, que consistiria a votar 'sí' a la primera i 'no' a la
segona ("Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?"); i la
independència, que és votar 'sí' a la primera i a la segona. Per tant, la nit
electoral hi haurà dos recomptes.
La data fixada per a la consulta és el 9 de novembre del 2014,
precisament el dia que es compleixen 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín,
que va acabar amb el bloc prosoviètic i la URSS.
Unitat entre les forces
pel dret a decidir
"Hi ha hagut sentit de país", ha valorat el president Mas en una compareixença conjunta al Palau
de la Generalitat
amb la vicepresidenta Ortega, Turull (CiU), Espadaler (UDC), Junqueras (ERC),
Herrera (ICV-EUiA) i Fernàndez i Arrufat (CUP). El president de la Generalitat ha
detallat que l'acord "ha estat ràpid", s'ha aconseguit en tan sols
dos dies, i, a més, "discret". I ha celebrat que la pregunta acordada
"sigui amplíssimament majoritària i clara". En aquest sentit, ha
subratllat que li hauria agradat que el PSC també hagués format part del
consens, però que ha estat impossible. Ara el repte és que l'Estat l'accepti.
"Anem amb la millor mà estesa a Madrid", ha apuntat Mas, que ha
reptat el govern espanyol a negociar la consulta i permetre-la.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha beneït l'acord, tot i que ha admès que
"no és la pregunta que ERC hauria volgut", perquè "no volia que
la pregunta fos tan llarga", però ha reconegut que els republicans no
tenen prou pes al Parlament per imposar-se i que "cal arribar a consensos".
Tot i això, ha subratllat que aquesta fórmula inclou la pregunta explícita
sobre la independència i que "permet que es visualitzi una victòria clara
de l'independentisme".
El líder d'ICV, Joan Herrera, ha celebrat que la pregunta acordada per a la
consulta permetrà "un sí majoritari i aclaparador" que permetrà
"sumar independentistes i federalistes". Ha afegit que fins i tot aquest
enunciat podrà convèncer els socialistes catalans que volen exercir el dret a
decidir. Herrera ha assegurat que el seu partit votarà a favor que Catalunya
sigui un estat, però donarà suport o no a la independència segons
"l'escenari" que hi hagi sobre la taula el 9 de novembre del 2014. És
a dir, de si hi ha alguna oferta ferma per part de Madrid. "La pilota és a
la teulada de l'Estat", ha dit.
El president del consell nacional d'Unió i conseller d'Interior, Ramon
Espadaler, ha estat l'encarregat democristià de valorar l'acord. "S'ha demostrat que
la inclusivitat de la pregunta no havia d'estar renyida amb la claredat",
ha reflexionat Espadaler, que ha expressat la seva satisfacció per haver
arribat a l'entesa. Preguntat sobre quina posició prendrà Unió en la consulta,
Espadaler ha assegurat que la pregunta és "prou àmplia" per
encabir-hi la fórmula confederal dels democristians.
El diputat de la CUP Quim Arrufat ha assegurat que la seva formació accepta la pregunta binària "com a acord amb què les
principals forces se senten còmodes". "És el màxim acord al qual
podrem arribar", ha afegit, tot i que ha apuntat que es reserven el dret a
consultar i ratificar la proposta amb els membres de la CUP i de la societat civil
organitzada que han impulsat les massives mobilitzacions independentistes.
"Hem fet un exercici que haurem d'explicar a la nostra gent", ha
reconegut Arrufat, que creu que cal discernir si la fórmula triada "és una
pregunta que desencalla o encalla el conflicte democràtic amb l'estat
espanyol".
www.laprensamagazine.cat
